Heràclit

Heràclit d' Efes fou un filòsof presocràtic, fill de Blisó. Va nàixer cap al 544 abans de Crist, aproximadament, i va viure en Éfes, ciutat enclavada en la costa Jonia, al nord de Milet, Àsia Menor(Turquia) fins a la seua mort, en el 484 abans de Crist. Va ser sobrenomenat el Fosc pel caràcter enigmàtic que va revestir sovint el seu estil. Pertanyia a una família aristocràtica i, pel quesembla, no es va portar molt bé amb els seus conciutadans, si ens atenim a algun dels fragments que es conserven del seu llibre, i als testimoniatges dels seus contemporanis.

Els ensenyamentsd'Heràclit, segons Diògenes Laercio, van quedar recollides en una obra titulada De la naturalesa, que tractava de l'univers, la política i la teologia però el que ha arribat fins a nosaltres de la seua doctrinaes troba en forma fragmentària i les seues fonts són cites, referències i comentaris d'altres autors. les seues idees polítiques van ser contràries a la democràcia de cort atenesa i va formar, potser,part del reduït grup, integrat per nobles principalment, que simpatitzava amb el rei persa Darío, als dominis del qual pertanyia Éfesoen aquells dies .

Seguint la tradició filosòfica jònica,Heràclit veu en un element determinat, el *arché de l'univers. En aquest cas, l'element és el foc. Para Heràclit, no solament les coses individuals ixen del foc i tornen a ell sinó que el món sencer pereixen el foc per a després renàixer.

Heràclit utilitza la paraula "logos" en la seua teoria de l'ésser, dient: "No a mi, sinó havent escoltat al logos, és savi dir al costat d'ell que tot és un."Prenent al logos com la gran unitat de la realitat, per ventura El real, *Heràclit demana que l'escoltem, és a dir, que esperem que ella es manifeste sola en lloc de pressionar. L'ésser de *Heràclit,entès com a logos, és la Intel·ligència que dirigeix, ordena i dóna harmonia en esdevenir dels canvis que es produeixen en la guerra que és l'existència mateixa. Es tracta d'una intel·ligència...