Història De La Dansa

2.- Història de la dansa

2.1.- Introducció

El naixement de la dansa no podem situar-lo en un període determinat de la història perquè ja és present abans que aquesta, abans dels primers documents escrits, així doncs des dels inicis de l’home.

Les primeres manifestacions de dansa es troben en les societats primitives, molt lligades a actes religiosos i profans. La utilització de ladansa vista des d’aquests actes, la trobem lligada així fins a Roma,que s’anirà convertint en un entreteniment per la societat.

A mesura que les societats van evolucionant, la dansa com a element integrant a elles també evoluciona. Així doncs, a partir de l’Edat Mitjana (de la caiguda de l’Imperi Romà d’occident al segle V), aquesta es comença a regir per unes normes implantades per les classesaltes de la societat, que seguint una evolució fins al Renaixement, acabaran sorgint els Ballets de Cort.

2.2.- Els Ballets de “Cour”

2.2.1.- Renaixement

* Context Històric:

El Renaixement, neix a Itàlia a partir del 1400 i a la resta d’Europa al 1490.
En aquesta època apareix l’Humanisme, hi ha una substitució de l’omnipresència de Déu per l’home (s’estudien les diferents facetesd’home).
Hi ha els primers descobriments geogràfics, l’home s’afirma com a centre de la terra, s’estudia de la naturalesa i el seu equilibri, les proporcions, la dinàmica, hi ha un reforç a la filosofia aristotèlica...
En el Renaixement hi ha un canvi econòmic, un canvi en el comerç (burgesia), i en la política es reforçen de les monarquies, les cort i l’aristocràcia. Augmenta la importànci dela Universitat que ajudarà a una diversificació del coneixement i a un canvi científic.
L’harmonia, la matemàtica i la bellesa com a ordre intel·lectual i profà, fan que la religió passi a ser una part privada de l’home, i que no regeix el funcionament de la societat. La música és polifònica, s’inicia l’òpera i apareix el “castrati”. En teatre, el desenvolupament de la “comèdia del arte”, ésconsidera el primer pas per als dramaturgs, sobre tot a Anglaterra (Iñigo Jones, Ben Jonson).

* La dansa. Origen dels Ballert de “Cour”:

Apareix la Alta i Baixa Dansa, amb les danses cortesanes(Pavana,
Gallarda, Volta, Alemanda, Corrente, Gavota), i les danses populars (Salterallo i Branles), que amb el temps s’aniran fusionant quedant influenciades les danses de cort per les dansespopulars, agafant les seves formes i els seus caràcters. Dins les danses de cort hi trobem les danses de l’espectacle (Ballets de Cour), i les danses per ballar. Tanmateix també existien les mascarades, que eren unes danses sorgides en època de quaresma i carnavals, aquestes estaven organitzades per la vila i per l’estat, amb uns mestres els quals ensenyaven les seves evolucions, entre aquests Domenicode Piacenza i Giulelmo Ebreo.
A Itàlia a finals del segle XV, apareixen els intermitjos (unes transposicions dels entremesos), que eren unes peces inserides en una obra teatral. Els temes podien ser còmics, pastorals, de caça, mitològics, amorosos... amb vestuari propis i amb coreografia basada en l’època on utilitzaven la mística i la paraula. Aquests intermitjos es van desplaçar als entreactesde les òperes.
Hi ha una necessitat d’un professor de dansa que sigui codificador d’una tècnica; Domenico de Piacenza, Cesar Negri (1598 coreografia la entrada a Mila de Margarita d’Austria...).
A finals del segle XVI els Ballets de Corts tenen una interacció artística, tots utilitzaran la dansa amb intenció política ja que era una època de lluita entre protestants i catòlics.
El Ballet deCour és un Gènere visual, bonic a la vista i a l’oïda, on hi apareix un món imaginari, reflexionant el gust i l’estètica de l’època amb idees tretes de la mitologia de l’Antiguitat. Els Ballets també poden ser burlescos i pastorals, expressant el poder i de la riquesa del país. L’acció es veu tallada per entrades, no hi ha una continuïtat i la seva duració és molt llarga amb decorat detallats...