historia contemporanea

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
SEGLE XIX

Paul Kennedy – auge y caída de las grandes potencias

El segle XIX és un segle pacífic, degut a el control de les fronteres i a l’evitament de conflictes de gran envergadura. L’immensa majoria dels estats europeus estan avocats en la seva política i sistema intern.
Hi ha moltes transformacions a nivell europeu, el segle XIX es caracteritza pel fortdesenvolupament de la tecnologia, i dels sistemes de producció i la modernització de les institucions. Mentre un ha d’estar pendent del que passa a dins del país, no té temps de veure que és el que passa amb els altres països.
El primer terç del segle XIX esta marcat per la necessitat d’ordenar Europa després de 1815 i de les guerres napoleòniques. D’això se n’encarregarà el Congrés de Viena. El primerterç està molt en funció d’aquest congrés, posar ordre a Europa, prendre mesures per que no tornin a passar fets com els anteriors a 1815, aplicar mecanismes de seguretat col•lectiva...
L’últim terç del XIX és un moment de reacomodació de les relacions internacionals, molts països ja tenen la seva fisonomia com a tals, serà el cas d’Alemanya i Itàlia. També es caracteritzarà per un fort procés dedesenvolupament industrial. Aquesta idea del contrast del abans i després es troba manifestat evident a països extraeuropeus com EUA i Japó. Japó abans era un país molt tancat i no volia obrir-se, però va veure que al final havia de fer-ho i es va obrir al món. Això demostra una fisonomia nova en comparació amb abans del segle XIX. Són conscients que tenen que canviar per garantir el mantenimentde la seva fisonomia cultural. Envien delegacions a Europa per observar mètodes econòmiques, sistemes d’universitats, mètodes científics i tecnològics i organitzacions dels països europeus per aplicar-les ells mateixos i obrir-se al món.
Japó és un país que no va existir ja que estava molt ficat a casa seva i al 1868 floreix cap al exterior, es fixa en els grans països i de cada país que a ell lisembla, ho copia i ho aplica al seu propi país i territori sobretot per enfortir-se i poder arribar a competir amb Europa.
Els altres són EUA que estan al extrem oposat del món, no apareixen en política internacional, es queden amb Alaska, no apareixen fins a 1899
Bismarck és un home que ha aconseguit la unificació d’Alemanya, és un home prudent, ell va a intentar presentar Alemanya amb unafisonomia amable al món, renuncia a l’expansió colonial. Alemanya es concentra molt en l’espai europeu i estableix una teranyina d’aliances diplomàtiques successives que apunten a la pau dins del continent. El factor que podria fer explotar les relacions internacionals és França, ja que és un país derrotat i humiliat on li han pres territoris a causa de derrotes en batalles.
Bismarck es preocupa deque aquell patriotisme francès no tingui una canalització a Europa sinó que es canalitzi en l’expansió colonial, que tingui una vàlvula d’escapament a les colònies, que no vagin contra els alemanys.
Enmig del segle tenim un període en el que pràcticament no passa gairebé res, els països estan en transició d’un món agrícola a un mon industrial. Gran Bretanya intentant defensar el lliurecanvismeper a tot el món, de que tots els països estableixin llibertat comercial. Alemanya i Itàlia també igual, els països estan molt ficats en ells mateixos.
El 1814-1815 té que haver ordre a Europa, s’ha de posar ordre i estabilitat al continent europeu. Es discuteixen tots els països però no s’arriba a un acord. És cert també que després d’una etapa de duresa i pressió brutals arriba un moment deafluixament i relaxació posterior, hi ha una certa voluntat de recuperar el temps perdut.
Congrés de Viena
El Congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena(Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propòsit era el de redibuixar el mapa...