Historia De Roma

L’Imperi
August finalment va acceptar un govern republicà, però durant el seu regnat va anar modificant les institucions republicanes fins a convertir-se en el prínceps civitatis. Va acaparar tots els poders amb un sistema de govern anomenat principat.
August u la dinastia julioclàudia
El primer que August va fer en arribar al poder va ser restaurar els òrgans de govern republicans per tald’evitat abusos de poder, com en la dictadura de Juli Cèsar. Va rebre l’imperium que el va convertir en cap de les tropes romanes, també la tribunicia potestas, que li donava dret a legislar i a convocar el Senat, i li conferia el dret de vet sobre qualsevol decisió. Cal afegir la disminució de la intervenció del poble en l’elecció dels magistrats. El Senat continuava tenint els mateixos poders peròmodificats: el nomenament dels cònsols es feia a proposta d’August. Malgrat això, la societat romana va acceptar el nou règim i la figura d’August, ja que hi hagué un gran període de pau conegut com pax augustea. August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma. Protegí les arts i les lletres i s’envoltà dels millors literats.Aquest període és conegut com el <<segle d’August>>. El prínceps va morir l’any 14 dC i es va plantejar un problema, qui seria el successor. August havia buscat el seu hereu en alguns membre de la seva família, però la mort de molts d’aquests va fer que fos designat com a hereu el seu fillastre Tiberi. S’inicià així una dinastia d’emperadors que finalitzà l’any 68 i que es coneix amb lafamília julioclàudia. El regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l’exterior. Pel que fa a la política interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte pretori, que tenia el comandament de nou cohorts pretorianes, però va ser en aquest període quan les cohorts i el prefecte del pretori van anar augmentant el seu poder, fins a l’extrem d’intervenir enassumptes d’Estat i en problemes de successió. En morir Tiberi el poder va passar al seu besnebot Cai Cèsar, conegut com Calígula (37-41). Aquest personatge va regnar durant un curt període ja que un grup d’oficials el va assassinar, sense que hagués designat un successor. El Senat va voler aprofitar el moment per fer-se càrrec del govern però la guàrdia pretoriana va imposar Claudi com a emperador i elSenat va acceptar. Claudi (41-54) era oncle de Calígula, per tant, la dinastia continuava. Claudi va ser un emperador molt eficaç sobretot en l’administració de l’Imperi. Va sanejar la moneda i portà a terme algunes de les conquestes projectades per Calígula. Els historiadors diuen que fou enverinat per la seva esposa Agripina amb la finalitat que fos proclamat emperador el seu fill Neró (55-68).El primer període del regnat de Neró fou considerat com una època daurada: les relacions amb el Senat eren bones i l’administració de l’Estat es trobava en una situació òptima, heretada ja del seu oncle Claudi. Però a partir de l’any 58 les coses van empitjorar: la seva esposa Octàvia fou assassinada; Sèneca, un dels seus assessors i un gran escriptor, fou acusat de conspiració contra Neró iobligat a suïcidar-se; la situació econòmica era nefasta... Tot i aquesta deteriorada situació, cal destacar que Neró era un gran amant de les arts i que durant el seu regnat va sorgir un renaixement literari amb figures com ara Sèneca, Lucà...
El fracàs de l’actuació de Neró va provocar la crisi dels anys 68 i 69 amb un seguit de revoltes provinents de les províncies.
En un mateix any es vansucceir quatre emperadors: Galba, proclamat emperador per les legions d’Hispània; Otó fou proclamat emperador pels pretorians, que van assassinar Galba; seguidament Vitel·li amb l’ajut de les tropes de la Germània es proclamà emperador; finalment els exèrcits d’orient van matar Vitel·li i proclamaren emperador Vespasià (69-79), les tropes del qual van ocupar Roma i el Senat es va limitar a...