Historia IOC Primer lliurament

1 LLIURAMENT
1. Observa atentament el mapa 1. 
Quin és el primer país industrial del  
món? Explica breument en què 
consisteix la Revolució agrícola del 
segle XVIII. (2 punts)
El primer país industrial del món va  
ser el Regne Unit.
La Revolució agrícola del S. XVIII va 
consisMr en una millora en l'oferta 
d'aliments que va ser deguda a un 
augment de la producMvitat.Aquesta Revolució va comportar 
canvis en les estructures de la 
propietat agrària tradicional 
(privaMtzació del sòl a través de la 
reforma agrària) i en les tècniques 
de producció i conreu.
2. Llegeix el Text 1 i observa atentament la Imatge 1. 
De quin Mpus d'indústria es tracta? Creus que 
aquestes condicions laborals es podrien donar avui en dia? Creus que hi ha algun lloc, avui en dia, que 
Mngui condicions laborals semblants? On? (2 punts)
Es tracta de l'industria tèxMl.
Crec que les condicions laborals de les que es 
parlen, tot i semblar inhumanes, si que es podrien 
donar avui en dia. És reconegut arreu del món el fet 
que en els països tercer mundistes molts nens 
treballen a les fabriques amb unes condicions laborals penoses, amb un salari molt baix i uns 
horaris molt i molt extensos. Exemple d'aquest fet ha sigut des de fa molt de temps l'empresa 
Nike, que ha explotat als seus treballadors dia rere dia, un exemple d'això es a la fàbrica de Mèxic, 
on l'accés als banys o prendre aigua està restringit durant les hores de treball.
Text 1
Les condicions de vida de la classe obrera cap a 1850 a Anglaterra.Els nostres amos ens obliguen, a l'esMu, a treballar des de les cinc de la maMnada fins a la posta del sol, és a dir catorze hores 
diàries amb una interrupció de mitja hora per a esmorzar i d'una hora per a dinar; resulten tretze hores de treball dur, de 
treball malsà., sense un buf d'aire per a refrescar‐nos quan ens ofeguem i sufoquem, al llarg del qual mai veiem el sol per una finestra, envoltats d'una atmosfera espessa de pols i floc de cotó que respirem constantment, i que destrueix la nostra 
salut, la nostra gana i la nostra resistència asica.
Sovint  ens  senMm  tant  febles que  a  penes  som  capaços  d'acabar  la  nostra  feina,  a  causa  del  temps  excessiu  al  llarg  del  qual 
ens  veiem obligats  a  treballar  en  les sufocants  i  llargues  jornades  d'esMu,  en  l'atmosfera  impura  i viciada  dels  tallers,  essent 
l'escàs  repòs  de  la nit  insuficient  per  a  restaurar  les  esgotades energies.  Tornem  pel  mac al  treball  tan  cansats  com quan  el 
vam  deixar.  Tanmateix,   per  cansats   i  febles  que  ens  trobem,  hem  de  treballar  ja  que  sinó  les  nostres   famílies  moririen  de 
gana:  els nostres  salaris  arriben  a  dures  penes  per  a  procurar‐nos l'estrictament  necessari.  No  podem  prevenir‐nos contra  la 
malalMa,  o  altres  accidents  d'aquest  Mpus,  no  podem estalviar  ni  un  sol  ral,  perquè  les  necessitats  immediates  consumeixen 
el poc que guanyem, i quan arriba la malalMa ens veiem enfonsats en la misèria més absoluta.
C. FÖHLEN, La Revolució Industrial, 19783. Llegeix atentament el Text 2. Com jusMfiquen Marx i Engels la fallida del capitalisme? Quan 
afirmen que tots els parMts obrers persegueixen la conquesta del poder políMc, creus que tenen 
raó? Indica les principals diferències entre el marxisme i l'anarquisme (2 punts)
JusMfiquen la fallida del capitalisme dient que la competència entre la burgesia i de les crisis comercials ha donat com a resultat a una inestabilitat en els salaris dels obrers, ja que el 
perfeccionament de les màquines ha fet més precària la condició del obrer i això ha fet que 
aquests arribessin a enfrontar‐se amb els burgesos.
Crec que els obrers el que volien era igualtat i millora en les condicions laborals, i per aconseguir 
això l'única manera que hi havia en aquells temps era la conquesta del poder políMc, però trobo ...