historia psicologia

Ens trobem davant un text escrit per Kurt Danziger, historiador de psicologia nascut a Sudàfrica. Dedicat bàsicament a la història i la teoria de la psicologia, concentrant-se molt en la història de la metodologia psicològica, els resultats del seu treball es concentren en el seu llibre “ contructing the subject: historical origins of psicological research”.
Segons Alejandro A. D. Ésprobablement l’historiador de la psicologia amb més fama.
El text amb el que ens trobem és extret del seu llibre : “Making the mind: a histoty of memory”. Ens ve a fer una reflexió, parlant en termes generals, de l’evolució d ela psicologia en el temps, de la història de la psicologia i de la seva real importància, més concretament ens parla sobre l’estudia de la memòria com a matèria de la psicologia i decom pot canviar segons el prisma amb el que es miri, i del moment històric en el que ens trobem, i de qui l’estigui estudiant, investigant....(corrent, escola...).
Danziger a l’inici del seu text ens parla de la psicologia com a disciplina i de per què no és té en compte el canvi històric en relació a la memòria humana. Depenent de quin sigui l’objecte de la psicologia del moment, la teoriacanviarà totalment.
Ens explica alguns dels canvis que ha anat patint l’objecte de la psicologia, passant per l’antiguitat, on només es tenia en compte la persona individual, seguint per el conductisme, on introduiríem el terme de medi ambient, però que quedava molt limitat a simple estímul, que no varia, per tant no té en compte la història.
Crec que l’objecte de la psicologia per a Danziger no ésnomés un individu i la seva ment individual com assenyala que es creia tradicionalment, sinó incloent un entorn sòcio-cultural i històric, ja que deixar de banda tot això no estaríem estudiant una realitat. Sota el meu punt de vista no som éssers individuals simplement, sinó que pertanyem a un engranatge on ens relacionem amb altres persones, estem vivint en un moment històric en concret, ambunes creences amb unes tecnologies i uns avenços, que no podem deixar de banda, com tampoc podem obviar el nostre passat, la nostra història per poder explicar el present.
Per tant sota el meu punt de vista , i crec que és el que ens vol explicar l’autor, a l’hora d’explicar la funció cognitiva de la memòria, no ho hauríem de fer servint-nos de l’estratègia de la ciència cognitiva, la qual estudiacientíficament les capacitats cognitives i les ments , entenent d’aquesta manera la memòria com un procés molt assimilable als processos mecànics, al que fa un ordinador, centrant-nos només en l’estudia de la ment. Però crec que no podem deixar de banda que en la memòria intervenen altres aspectes,
Danziger creu clarament que la història de la psicologia juga un paper molt important al momentd’explicar-nos la memòria, i que no hem de tenir en compte només la ciència.
Ens obre un debat important al moment de dir en quin lloc o disciplina situaríem la psicologia, més aviat cap a les ciències naturals o cap a les socials?? Crec que ha sigut un debat al llarg de la història de la psicologia. Es creia que la psicologia coma disciplina estava més allunyada de les ciències socials que no pasde les naturals, pel fet de que es considerava ( opino, erròniament) que la psicologia havia de buscar moltes de les seves explicacions en les ciències naturals que no pas en les humanes o socials, que hi havia més afinitat amb les ciències naturals que amb les socials. D’aquí podem veure que l’objecte de la psicologia d’aquells que creien que la psicologia ha de mirar les ciències naturals siguiun totalment allunyat totalment de les creences i de tot allò que envolta al ser humà i la seva història. No podem tenir en compte només la part “intel•lectual” sinó també la part social, des del moment que en l’estudi de la psicologia intervenen els psicòlegs al igual que en la ciència els científics, els quals pertanyen a un moment històric en concret, per tant amb uns criteris en concret. Un...