Hola K Ase

Resum

La cortina es va alçar i en Víctor i en Manuel, dues criatures, van entrar dins la barraca. A dins hi havia el seu pare i, com de costum, estava borratxo. En Víctor tremolava de por i en Manuel estava nerviós i espantat. De cop, el pare es va alçar del llit, va fer un fort cop amb una ampolla de vidre contra una tauleta i amb l'ampolla de vidre trencada i plena de dents punxegudes, vaalçar el braç. Va començar a dirigir-se cap a en Manuel dient: us mataré, us mataré... i en uns instants es va plantar davant en Manuel, apuntant-lo amb l'ampolla trencada a escassos mil·límetres del seu coll. Quan en Manuel va donar la senyal, els dos germans, van sortir a tota pastilla de la barraca i se'n van anar corrent tan ràpid com podien, sense saber a on anaven. Quan ja eren molt lluny de labarraca, van anar alentint el pas. Mentre baixaven per la carretera del Carmel, en Víctor va preguntar a en Manuel a on es dirigien i aquest últim li va contestar que anaven a un lloc que era “massa”.
Tot d'una, en Manuel va deixar la carretera i va torçar a l'esquerra. Caminaven per davant dels blocs d'edificis; després, abans de deixar-los enrere, a la dreta, van baixar per un camí de llot ipedres. Al final del pendent, que era un cul-de-sac, hi havia un eixamplament ple de cotxes. En Manuel es va dirigir cap a un dos-cavalls vermell, va treure's un filferro de la butxaca i va manipular el pany del cotxe per poder-hi entrar. En Manuel sabia que aquell cotxe estava en desús perquè feia molt temps que el vigilava. Després els dos germans es van despullar perquè la roba quedés eixuta;plovia. Els dos van cobrir-se amb papers de diari i van intentar dormir. En Víctor va adormir-se de seguida, però en Manuel va estar tota la nit pensant en si el seu pare el volia matar, en què faria en l'endemà, si mai més tornaria a la barraca, etc. I també va tenir una pluja de records de quan ell era petit, i podia recordar perfectament com la mare va marxar de casa i com també el pare voliavendre al nadó: en Víctor.
L'endemà els dos germans es van aixecar disposats a començar una nova vida. Van sortir del cotxe, es van posar la roba humida i van tirar els diaris. Tant en Víctor com en Manuel estaven morts de fam, així que mentre exploraven el barri, els dos germans van entrar en una botiga a robar menjar. Mentre que en Víctor es va salvar, a en Manuel el van enganxar i va haver defugir cames ajudeu-me. En Víctor, el petit, treia el cor per la boca dels nervis, així que va esperar al seu germà darrere d'un cotxe. Quan en Manuel va tornar, els dos se'n van anar al Parc Güell a menjar el que havien agafat.
Asseguts en un banc, en Víctor i en Manuel van començar a treure's de sota la camisa tot el menjar (fruita) que havien agafat. Van menjar de gust. Llavors en Manuel, elgran, va decidir que no podien continuar robant, perquè havien tingut sort de que l'amo de la fruiteria fos gras, però en altres ocasions no seria així.
A la tarda van continuar explorant el barri fins que van arribar al mercat dels Encants, que estava ple de botigues, més ben dit, de taules plenes de quincalla, objectes abandonats i coses inútils. En Manuel i en Víctor van quedar-se plantats davantun home amb barba. Van esperar molta estona perquè aquell home els fes cas. Però l'home ni s'immutava i es va crear un situació molt incòmoda. Fins que en Manuel, que duia el seient del davant del cotxe, va dir-li al “Rata”, que és com es deia l'home:
Quant em dónes?
El “Rata” que tenia mercancia de tota mena li va oferir un matalàs i un llum de butà. A en Manuel li va semblar correcte i vantancar el pacte. El “Rata” va dir que anés sovint a veure'l al mercat i que li portés tot el que trobés, qualsevol cosa. Quan en Manuel i en Víctor van arribar al dos-cavalls van instal·lar-hi el matalàs i van comprovar que era molt còmode.
Durant molts dies, fins que va arribar l'hivern, els dos germans feien un llarg recorregut passant per diversos contenidors agafant tota mena de deixalles i...