holaqease

El Perill del descontrol

En Guillem era un noi el qual li agradava molt l’esport i només per un dia va sortir de festa i va perdre el control aquesta és la història que narra els fets que vansucceir aquell nit d’hivern.
Tot era fosc, era una nit fosca i freda, plovia, hi havia alguna cosa al ambient que predeia alguna cosa dolenta, molt dolenta no sé com descriure aquella sensació però perun moment em vaig aïllar de tothom per analitzar el que faríem. Després vam començar a encendre cigarrets i vam començar a obrir les primeres ampolles d’alcohol d’aquella nit. Nosaltres estàvem sols ala nit fosca sense llum quan vam estar cansats i ens vam voler anar a casa quan de sobte van venir una colla de nois joves i ens van agafar i ens van apallissar d’una manera molt bèstia –D’aquellanit ja només recordo allò- després em vaig despertar molt aviat encara no havia sortit el sol i em vaig despertar amb la cara ensagnada, el fred a la esquena d’aquell terra mullat degut a la pluja.Ràpidament em va veure un senyor gran que va trocar de seguida a emergències. Encara recordo aquella sensació d’alleujament que sents quan et pugen a la ambulància i acte seguit em vaig desmaiar.
Emvaig rodejar dels meus pares al hospital encara que preferia que no estiguessin allà degut a la vergonya que sentia. La meva mare em va dir:
Fill com estàs?
Mare?(vaig preguntar jo que encara estavaanestesiat).
Fill meu he patit tant... Sis plau no diguis res descansa.

Van passar 6 hores i l’afecte de l’anestesia ja havia passat em sentia cansat sense ganes de res com si les forces m’haguessinabandonat. Ma mare em va preguntar una vegada més com estava li vaig respondre; Malament que m’ha passat? Fill meu... No tornaràs a caminar mai més... En aquell moment recordo com si m’hagués quedatsense respiració com si m’hagués quedat sense la parla i després vaig comprendre la situació i em vaig pessigar la cama, per desgràcia no vaig sentir res i vaig començar a plorar seguit de la meva...