Holocaust I Poder

La visió substantiva explicaría l’holocaust per la la maldat de Hitler, ell seria el culpable i responsable del genocidi i ningú podía fer res per evitar-ho. L’anàlisis del poder substantiu per explicar l’holocaust és doncs massa simplista, una sola persona té tot el poder i ningú més pot fer res... Així doncs, la visió substantiva no en compte el paper dels alemanys civils, el rol delspressoners condicionat pel context en què es trobaven....perquè es considera que el poder està localitzat en Hitler, agent de poder que té la resta dominats. Des d’aquest punt de vista, com s’expliquen algunes situacions de resistència que es van donar (veure pregunta 4) si des d’aquí no es possible resistir? Tampoc pot explicar les diferents posicions que van ocupar les persones (per exemple, personesque que hi ha un primer moment està a favor dels jueus i després amb els nazis per la pressió del context) perquè no té en compte que els diferents rols que son producte de intereccions situades en un context concret)

Per tot això la visió substantiva no sembla adient per explicar un fenòmen de grans magnituds i consequències com l’Holocaust, el poder no està localitzat en una sola persona, no estracta d’agafar Hitler per acabar amb el fenòmen (des de la visió substantiva seria així, sense tenir en compte l’origen de l’holocaust...). No es té en compte la resta, tots formem part del poder, l’exercim i mantenim amb el que fem, ens produeix i ens constitueix....

El poder produeix saber, discursos que tenen efectes de veritat, es presenten com a naturals; així els jueus són vistos comanimals no humans, i en canvi la raça ària com a superior a totes.... amb aquests discursos la persecussió dels jueus es van normalitzar i veure com a naturals i així van perpetuar els actes.....

Explicar l’holocaust amb prespectiva substativa té efectes perjudicials no permet aprendre del passat ni responsabilitzar-nos, ni podem resistir ni podem fer res per evitar-ho.

2.

Trobemexplicacions basades en factors econòmics (gran depressió, atur...), històrics (continuava present el sentiment d’humiliació pel Tractat de Versalles, el prejudici antisemita present al llarg de la història; kressel creu que els alemanys donen suport a Hitler, entre altres motius, per la tradició alemanya antisemita...), polítics ( Baumann diu que amb l’apogeu dels nacionalismes els jueus no tenen llocal nou ordre) i psicològics (Stein diu que els jueus tenen un rol inconscient de ser màrtirs i sacrificar-se, Alford diu que tenim disposició innata a l’odi i l’agressió, per personalitat autoritària dels alemanys...). Totes aquestes són reduccionistes, ja que no hi ha una sola causa per explicar un fenòmen tan complex.

Goldhaven, seguint també una visió reduccionista diu que només es potexplicar analitzant la societat alemanya, per les creences antisemites (prejudici que, a més, no era exclusiu dels alemanys). Respecte aquestes i altres teories psicològiques cal recordar que allò personal i social són inseperables, i per tant, cal tenir en compte el context concret;Som construits (no determinats) pel context, i al mateix temps, transformem les situacions amb les nostres relacions,intereccions.... Totes aquestes teories no tenen en compte les circumstàncies externes, és a dir la construcció social dels processos psicològics.


Veiem doncs que les diferents teories donen lloc a explicacions diferents de l’holocaust i com sabem, això té conseqüències diferents en les persones.


3.

El nazisme crea un Estat basat en la biopolítica. La política i la biologias’uneixen en un objectiu: aconseguir la raça ària considerada superior. Com assenyala Agamben (2001): “el campo de concentración en el que el deportado es despojado de toda humanidad para ser reducido a puro cuerpo, siendo el cuerpo del deportado el objetivo político de la organización del campo. Toda la ida del campo está pensada en torno al cuerpo. Para los carceleros, el sentido del campo es...