autoritat i poder

1.
El text de Carl Schmitt “Discurso de poder” i el vídeo “Focault en sí mismo”, ens exposen les idees i teories dels dos autors sobre l´anàlisi del poder, explicat i exemplificat a través de dues òptiques ben diferents com són la visió substantiva del poder pel que fa al primer autor y la visió estratègica del segon autor. Aquestes perspectives són les que ens donen l´ explicació de laconcepció de poder en la actualitat i ens mostren les característiques més significatives de les relacions de poder.
La visió substantiva del poder, capitanejada per Thomas Hobbes, ens fa plantejar què és el poder, mentre que la corrent estratègica de Maquiavel amb Focault com a seguidor indiscutible es centra en analitzar el “com” funciona el poder.
En la visió substantiva, el poder existeix per simateix, separat del individu el qual l’ostenta i l´exerceix cap als altres. Aquest tipus de poder deixa de ser diví o sobrenatural per ser un mateix qui el posseeix, l´home: “El hombre es Dios para el hombre” (Carl Schmitt, 1954). Dins aquest context, apareixen dos individus: el poderós y el que obeeix, de manera que es dóna una realitat inevitable. La raó de l´ obediència no és arbitrària sinóque és la resposta potencial al poder, l’home que obeeix al poderós busca la seva protecció. El concents genera poder, la decisió del poder radica en el poderós però la decisió del poder no acaba en un mateix ja que sempre el poder està influenciat per els tercers informadors.

El poder que ens descriu Carl Schmitt és independent, i va més enllà del consens que hagi pogut assolir. Però no nomésaixò, sinó que aquest fet és independent respecte del poderós mateix.

Per altra banda, tenim la corrent estratègica en la que el poder no existeix per si mateix sinó que aquest es va construïnt a través de les accions de les persones mitjançant una sèrie de mecanismes que no es poden deslligar de la situació en la qual sorgeixen. Aquestes accions i interelacions de les persones sóndeterminades per un escenari espaciotemporal concret i un context històricosocial i cultural determinat. Michael Foucault ens explica en el documental com la societat està cerclada, vigilada i controlada per aquest focus de poder.S’analitza d’aquesta manera el poder dins el gran entramat les relacions socials i els seus mecanismes de funcionament: El control, la vigilància, el poder de la informació, elsdiversos mecanismes d´influència social, conformitat i creació de discursos dominants així com les seves justificacions i són formes de controlar a la societat. D’aquesta manera, ho exemplifica Focault en els estudis de les institucions con les presons o la justícia, per exemple. Segons l´autor, les institucions constitueixen instruments de poder i principals divulgadors dels discursos que donenlegitimitat a les mateixes accions del poder.

2.
En primer lloc, seria important emfazitzar en una de les característiques del poder que és la seva asimetria. Que significa el fet que entre el poderós o agent (A) i el que obeeix o pacient(B) hi ha una relativa desigualtat? Relativa, perquè aquesta desigualtat por variar en el temps a mesura que es van construïnt els termes amb què definim lanostra realitat social i ens hi anem identificant segons les nostres necessitats, interessos, valors, prioritats i el grau de pertinença que sentim en compartir significats amb un grup social concret. Per tant, hem de tenir clar que les categories socials com el sexe, el gènere, l´etnicitat, l´edat, etc... juguen un paper important en la ostentació del poder.Partint d’això, segons la perspectivade poder que utilitzem, les categories que ens qüestionem tindrien un paper i una significació i explicació diferent. Carl Smith ens parla d’un poder que funciona independent de les mans que l´ ostenten i ens parla de la debilitat com punt d’inici del poder, on la societat “dèbil” necessita protecció, i aquesta és aconseguida a canvi del seu control per part de l´Estat.
En totes les societats...