Hume (Catalan)

DAVID HUME (1711-1776)
Empirisme
La filosofia a Anglaterra tenia un caire diferent al de la resta del continent (racionalisme). Els filòsofs anglesos donaran una resposta diferent, que es coneixerà com Empirisme.
Empirisme prové d'empeiria, paraula grega que vol dir "experiència", "coneixement obtingut a partir de l'experiència". 2 formes:
-Sentit ampli; actitud que defensa la importància ila validesa de l'experiència
-Sentit estricte; corrent filosòfic que es desenvolupa a Anglaterra entre els s. XVII i XVIII.
Aquesta corrent filosòfica es caracteritza per defensar que, en el procés de coneixement, la raó no és omnipotent, sinó que està supeditada i limitada per les dades sensorials (experiència). Reivindica l'observació. Nega l'existència d'innatisme. Qüestionen i neguen lapossibilitat d'un coneixement metafísic vàlid.
David Hume: va viure al segle de les Llums. És l'empirista més conseqüent, ja que va ser fidel i coherent amb les tesis empiristes. Això li costarà que se li acusi d'escèptic.

CONEIXEMENT-epistemologia
S'interessarà sobretot per fonamentar i legitimar el coneixement humà. Considera que abans d'iniciar una investigació, és necessari investigar elconeixement mateix per establir una base ferma. Al ser el subjecte de coneixement sempre l'ésser humà, el pas previ a l'estudi del coneixement és l'estudi de la naturalesa humana. És a dir, la filosofia ha d'estudiar primer l'home i les seves facultats.
Estudi:
Per a Hume tots els nostres continguts mentals són percepcions i totes les percepcions provenen de l'experiència, ja que no hi ha cap idea orepresentació previa (no innatisme)
Hume classifica les percepcions segons la força amb que es presenten:
-Les impressions; sensacions immediates de l'experiència, intenses i nítides
-Les idees; representacions de les impressions, no són còpies exactes.
La impressió sempre és anterior a la idea. La impressió és la causa de la idea.

>Aquesta classificació introdueix el seu criteri deveritat: Una idea és vertadera si prové d'alguna impressió. Aquest principi esdenvindrà el criteri de validesa que haurà de complir tota idea amb pretensió de coneixement: criteri de còpia.

Les percepcions també es poden classificar per altres criteris:
-Per la seva procedència:
De sensació: sentits externs.
De reflexió: exclusivament mentals.
-Per la seva composició:
Simples: no admetendistinció ni separació.
Compostes: es poden distingir i dividir en altres percepcions més simples.

Moltes idees complexes són fruit de la combinació i unió que fa la imaginació amb les impressions simples. La imaginació és l'encarregada de combinar impressions simples i formar idees complexes. La majoria de vegades ho fa seguint una sèrie de regles: lleis d'associació.
-Semblança: la ment associaidees molt relacionades (fotografia meva, on sóc jo?)
-Contigüitat en l'espai-temps: una relació de proximitat (arc violí, on és el violí?)
-Relació causa-efecte: fenòmens que es succeeixen temporalment, expectativa futur (fum, on és el foc?)
Tipus de coneixements:
1- Relacions d'idees: (el tot més gran que les parts)
S'estableixen relacions d'idees, no descriuen el món, no sorgeixen del'experiència sinó del raonament, són afirmacions universals i necessàries, pensar el contrari és impossible. Són necessàries, però no amplien el coneixment (lògica o matemàtiques).
2- Qüestions de fets: (a les 3 aniré a casa)
Estableixen relacions entre fets, descriuen el món, basats en l'experiència o observació, són contingents (probables). Amplien el nostre coneixement, descriuen que succeix almón (ciències empíriques).

Aquest fet provoca que calgui una actitud de tolerància perquè ens cal acceptar que el nostre coneixment del món sempre és limitat. No hi ha principis indubtables, sinó creençes. La creença és un sentiment provocat per la conjunció d'uns fets que estem acostumats a veure un darrera l'altre. La imaginació, avança esdeveniments. Però res no prova que passarà.

EL...