IDENTIFICACIÓ DE SUBSTÀNCIES

IDENTIFICACIÓ DE SUBSTÀNCIES
OBJECTIU:
Tenim 8 substàncies numerades diferents i volem identificar-les a partir de les reaccions que tinguin. Sabem que aquestes substàncies són les següents:
Midó, polisacàrid de glucoses unides amb enllaç
H O sola (prova en blanc)
Glucosa, monosacàrid
Sacarosa, disacàrid de glucosa i fructosa
Etanol o alcohol etílic de 96º
H O dissolta amb salOli, àcid gras insaturat
Albúmina, principal proteïna de la sang
Constem de tres reactius. El reactiu de Fehling, un d’ells, és una solució de sulfat de coure (II) i hidròxid de sodi el qual oxida les molècules que tenen la capacitat de fer-ho. Els monosacàrids són capaços d’oxidar-se, és a dir, perdre electrons, els quals en aquests cas seran “robats” pel reactiu de Fehling, per tantpodrem detectar-los al veure que passen a ser de color taronja.
El segon reactiu que utilitzarem serà el Biuret, que detecta la presència d’enllaços peptídics. Conté CuSO en solució aquosa de NaOH. La reacció d’aquest reactiu es basa en la formació d’un compost de color violeta per la coordinació que es crea entre els ions Cu i els dos electrons lliures dels Nitrògens del grup amino de laproteïna.
El lugol, el tercer reactiu, és una solució de iode metàl·lic i iodur de potassi que identifica els polisacàrids tenyint-los de color negra.
També contem amb àcid clorhídric i sosa càustica que alteren el pH.

HIPÒTESI:
El lugol tenyirà el midó de color negra ja que és un polisacàrid.

Identificarem l’aigua sola bullint les substàncies; L’aigua és la que tardarà més en bullir al tenirel punt d’ebullició més alt pel temps que es tarda a trencar els ponts d’hidrogen que la formen.

Detectarem la glucosa amb el reactiu de Fehling , que la oxidarà i el color canviarà a taronja.

La sacarosa la detectarem trencant l’enllaç glicosídic que uneix els dos monosacàrids que la formen, i seguidament aplicant el reactor de Fehling que els detectarà .

L’etanol nomes el podremidentificar amb el seu punt d’ebullició, ja que sabem que és al cap de 5 minuts i a una temperatura d’aporximadament 80ºC.

Identificarem l’H O dissolta amb sal escalfant-la per així evaporar l’aigua i veure la sal.

L’oli el detectarem dissolent-lo en aigua, ja que al ser un lípid és insoluble en aquesta a diferència de les altres substàncies.

L’Albúmina la detectarem amb el reactiu deBiuret, ja que al ser una proteïna conté enllaços peptídics els quals són detectats per aquest reactiu.

MATERIAL:

H O
Sal
Midó
Glucosa
Sacarosa
Alcohol etílic
Oli
Albúmina
Reactiu de Fehling
Reactiu de Biuret
Lugol
Àcid clorhídric
Sosa càustica
Escalfador
8 vasos de precipitats
Pinces
Tubs d’assaig
Cassola
3 vidres de rellotge


PROCEDIMENT
1. Posem una mostra decada una de les 8 substàncies a 8 tubs d’assaig diferents.

2. Començarem fent la prova del lugol. Afegirem unes gotes del reactiu a cada substància. La que es torni de color negra serà el midó. Podem descartar-lo.

3. Netegem els 7 tubs d’assaig que no han reaccionat i els tornem a omplir cada un amb una de les 7 substàncies restants.

4. Ara farem la prova del Biuret; afegim 2 ml de NaOH acada tub d’assaig. Seguidament agreguem 4 gotes de sulfat de coure també a cada un. La substància que al remenar canviï a color violeta serà l’Albúmina ja que al ser una proteïna conté enllaços peptídics. La descartem i seguim amb els 6 que ens queden.

5. Tornem a netejar-los i reomplir-los. Farem la prova del reactiu de Fehling.

6. Afegim uns 4 ml de reactiu de Fehling a cada substància.Omplim una cassola amb aigua i la col·loquem al escalfador. Quan bulli introduïm els tubs d’assaig dins ja que per oxidar-se necessiten energia . Ho deixem dos minuts i mirem el resultat. El que hagi reaccionat tornant-se de color taronja serà la glucosa, ja que és un monosacàrid, la única substància de les presents amb la capacitat d’oxidar-se. També la descartem per descobrir els 5 no...