Ilustració A Menorca

Context sociopolític menorquí
Com se sap, els estudiosos de la llengua i la literatura de la Menorca del segle XVIII ha fet notar, en comparació amb les altres terres de parla catalana, la«normalitat» de l'ús del català a Menorca.
Normalment primer ocorre la normativització d’una llengua i després la normalització. A Menorca va ocorre el segon sense el primer.
A Menorca no afecten els D. NovaPlanta fins al 1802 perquè es trobava sota dominació Anglesa.

• Alfabetització i coneixement de les llengües
En cuanto al castellano, en la época a que nos referimos [el segle XVIII] , les era tanextraño a los menorquines, que necesitaban intérprete para comunicarse con los españoles que aportaban en la isla. Y preciso fue para los menorquines para aficionarse a la lengua de Cervantes, quevinieran a la recònquista de nuestra isla las poderosas fuerzas católicas mandadas por el duque de Crillón en 1781. Aún cuando continuó por algún tiempo la enseñanza del dialecto menorquín en las escuelaspúblicas y privadas, iba ganando terreno la del castellano; pero hasta el año 1790 no se fundó la primera escuela pública en Mahón en la que se enseñara el castellano.
La immensa majoria no coneixiacap altra llengua que el català de l'illa i parlaven en pla o menorquí, eren analfabets, i només una exigua minoria tenia coneixement d'altres llengües i sabia de lletra. [...] Potser només alvoltant d'un 0,3 % de la població menorquina devia conèixer l'espanyol pels anys vuitanta del segle XVIII
L'ús «oficial»
Dominació anglesa de Menorca va ser molt respectuosa amb l'idioma vernacle.
Ja hemvist quina va ser l'actitud dels anglesos envers el català: van adoptar la situació diglòssica, o si es vol «colonial», anterior. En canvi, els francesos, pel que sabem, durant els set anys de la sevadominació (1756-63) es van mostrar sensibles i respectuosos amb la llengua del país.
• L'ús «literari»
Societat Mahonesa de Cultura

Però la “normalitat” de la llengua catalana a Menorca al segle...