individualitzacion

Ulrich Beck (1994) introdueix el concepte de societat de risc per referir-se a una nova forma d'organització i estructuració de la societat. Quan l'autor esmenta la frase la societat de risc com"una fase de desarrollo de la sociedad moderna en la que los riesgos sociales, políticos, económicos e individuales tienden cada vez más a escapar a las instituciones de control y protección de lasociedad industrial." (Beck, 1994, p. 18), aquest es refereix al fet de que en la societat industrial, l'individu estava constituït d'acord amb una sèrie de rols portats a terme per diferents institucions.En aquest sentit, les institucions, com ara l'Estat, la família, etc. jugaven un paper central i es repartien les riqueses d’una forma més o menys raonable. Aquest procés de producció de riqueses, haprovocat l'aparició del que anomena l'autor "nous riscos". És aquí on deixa de ser la primera modernitat per convertir-se en la modernitat reflexiva. Per tant la segona modernitat és el resultat de laretirada i la desaparició de les institucions clàssiques.
D'aquesta manera, i amb l'aparició de la modernitat reflexiva, s'ha produït una pèrdua de valor de les fonts que donaven sentit a lasocietat industrial com són la classe, la comunitat, la família, etc. i la desaparició de formes de vida estandarditzades i compartides pels individus que configuraven diverses col · lectivitats.
Com aconseqüència es produeix la principal característica de la modernitat reflexiva, la individualització o el procés que explica les transformacions, o més bé dit, la desaparició de les institucions social,així com la relació que manté l'individu amb la societat actual. Aquesta individualització desvincula els individus de les estructures tradicionals.
La individualització “resulta ser un vectord'emancipació dels individus, que els converteix en subjectes de dret i n'incrementa l'autonomia, constitueix alhora un factor d'inseguretat que torna a cada un responsable del seu present i el seu...