infermeria
Páginas: 2 (334 palabras)
Publicado: 16 de noviembre de 2013
La infermeria a l’alta edat mitjana
Durant aquest temps les tasques de l’infermer, metge i apotecari es
confonien, però poc a poc es van anar especialitzant.
La infermeria passa a serexercida per dones ordenades, es perden les pràctiques i els rituals que durant els segles havien estat útils. A mesura que la infermeria s’institucionalitza passa a ser impartida sobretot per homes idones religiosos i es prohibeix que la dona pugui practica les cures tradicionals que s’havien transmès de mares a filles.
La misògina existent culpa a les dones guaridores de tots els mals dela societat i quan en una zona hi ha pestes, males collites, incendis, inundacions se cerca una culpable i s’acostuma a castigar a les dones que tenien saber ancestral, sovint aquestes dones erenacusades de bruixeria i eren eliminades.
A l’àmbit rural, com que no hi havia altres professionals sanitaris, el paper de les dones sàvies era més tolerant
Llevadores
Parts eren atesos perllevadores, encara que tenien expertesa però poca preparació. Nomès podien practicar el part natural, havien d’avisar als cirugians en cas de problemas.
La dona pareix al domicili però lascondicions higèniques i de confort de les cases són insuficients, tot i això el fet de tenir fills a l’hospital no millora les complicacions de les parts i continua havent-hi morts de les mares i delsnadons.
Infermeria mediaval. Font: Donahue, P. Historia de la Enfermería. Barcelona. Doyma, 1993, pàg 120.
L’atenció als malalts es consideraba un acte de caritat.
Els cuidadors del’època:
Dona feudal: encarregada de las seves labors pròpies a casa, però a més a més el cuidat dels malalts de la casa, practiva primers auxilis i tenia un ampli coneixement caser.
Els monjes:utilitzaven procediments rudimentaris però igual d’efectius
Història de la infermeria en el context de l’Espai Europeu d’Eduació Superior. Vivència d’un canvi. Lídia Fernández Donaire....
Durant aquest temps les tasques de l’infermer, metge i apotecari es
confonien, però poc a poc es van anar especialitzant.
La infermeria passa a serexercida per dones ordenades, es perden les pràctiques i els rituals que durant els segles havien estat útils. A mesura que la infermeria s’institucionalitza passa a ser impartida sobretot per homes idones religiosos i es prohibeix que la dona pugui practica les cures tradicionals que s’havien transmès de mares a filles.
La misògina existent culpa a les dones guaridores de tots els mals dela societat i quan en una zona hi ha pestes, males collites, incendis, inundacions se cerca una culpable i s’acostuma a castigar a les dones que tenien saber ancestral, sovint aquestes dones erenacusades de bruixeria i eren eliminades.
A l’àmbit rural, com que no hi havia altres professionals sanitaris, el paper de les dones sàvies era més tolerant
Llevadores
Parts eren atesos perllevadores, encara que tenien expertesa però poca preparació. Nomès podien practicar el part natural, havien d’avisar als cirugians en cas de problemas.
La dona pareix al domicili però lascondicions higèniques i de confort de les cases són insuficients, tot i això el fet de tenir fills a l’hospital no millora les complicacions de les parts i continua havent-hi morts de les mares i delsnadons.
Infermeria mediaval. Font: Donahue, P. Historia de la Enfermería. Barcelona. Doyma, 1993, pàg 120.
L’atenció als malalts es consideraba un acte de caritat.
Els cuidadors del’època:
Dona feudal: encarregada de las seves labors pròpies a casa, però a més a més el cuidat dels malalts de la casa, practiva primers auxilis i tenia un ampli coneixement caser.
Els monjes:utilitzaven procediments rudimentaris però igual d’efectius
Història de la infermeria en el context de l’Espai Europeu d’Eduació Superior. Vivència d’un canvi. Lídia Fernández Donaire....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.