Instancia

Un conte de Nadal
El fred que feia li pintava el nas de vermell. Agafat de la mà de la seva mare, anaven a comprar tot el que faltava per preparar el sopar de la nit de Nadal. A en Narcís li agradaven molt aquells dies. Mirava a través del vidre de la botiga tota la ciutat plena de llums, es quedava embadalit. La neu cobria ja, bona part de les voreres.Tenia ganes de tornar a casa i asseure'sal costat de la llar de foc. Però llavors va veure un noiet no gaire abrigat, que passava mig mort de fred per davant de la botiga.. Sense pensar's-ho ni un moment, va sortir corrent i el va anar a trobar.
-Eh, espera, vine a dins amb mi...-
-Gràcies, però no puc, he de tornar al portal...-digué amb un fil de veu.
-Al portal, quin portal?- preguntà en Narcís.
-Visc a dins d'aquest portal amb lameva germana, m'està esperant...- va dir assenyalant una porta vella i atrotinada.
-Però aquí, no podeu... no teniu fred? I els vostres pares on són?-
-Som orfes...-
-Doncs no se'n parli més, agafa a la teva germana i vine amb mi, els meus pares són molt bons i segur que us deixen venir a casa amb nosaltres.-
Els germans i en Narcís van tornar a la botiga on la mare seguia comprant senseadonar-se del què passava.
-Mare, són la Maria i en Josep, oi que poden venir a casa?-
En veure'ls de seguida va estirar la mà del seu fill i digué:-On vas amb aquests nens tant bruts? A casa dius? Ni parlar-ne!-
-Però mare, no tenen pares, ni casa, fa fred! Sempre dieu que hem d'ajudar als altres, i més en aquesta època de l'any, deixaràs que passin el dia de Nadal al carrer, mig morts de fred?-L'escena observada per una desena de persones que compraven a la botiga, va atabalar una mica a la mare, que després de sentir les paraules del seu fill, va ser incapaç de negar's-hi. Va pagar de seguida i amb la compra i els tres nois, va tornar a casa.
Quan el pare els va veure entrar, es va quedar tot sorprès. En pocs moments la mare li ho va explicar tot. 
-Narcís és molt admirable el quehas fet, però no ens podem quedar amb aquest nens, la policia ens podria posar a la presó...Mira farem una cosa, com que és molt tard i és la nit de Nadal, es poden quedar, però demà haurem de trucar a la policia, ells s'encarregaran de trobar una llar per a ells.-
Tots hi van estar d'acord i van passar una gran nit. Quan es van despertar al matí, en Narcís i els seus pares van tenir una gratasorpresa. Els nens havien desaparegut però en el seu lloc, hi van trobar dos regals. Un era una figura d'or de Sant Josep, l'altre una figura d'or de la Verge Maria.







Un conte curt de Nadal
En David i la Laura feia dies que esperaven, amb il·lusió, la nit de  Nadal. Havien estat donant de menjar al Tió des de principis de  Desembre i estaven segurs de que els cagaria forces coses. Quanja ho tenien tot a punt, una llum cegadora va deixar els nens sense veure res durant uns segons. En recuperar la visió, en lloc del Tió hi va aparèixer un noiet vestit de pastoret amb una barretina vermella, i els hi va dir: 
-Com que heu estat bons minyons, una cosa us donaré... A tu,  Laura un parell de contes perquè puguis viatjar a llocs llunyans, i a tu David, una llibreta i uns llàpisos decolors perquè puguis  dibuixar tots aquests móns dels contes... Només haureu de posar-hi un peu...-
 Un cop dit això, va tornar la llum i seguidament el Tió... Els nens molt contents, van començar a llegir i dibuixar, però no acabaven d’entendre què havia volgut dir, amb allò de “posar- hi un peu”... De sobte, en David va tenir una idea, va començar a estendre tots els dibuixos pel terra i li vadir a la seva germana: 
-Som-hi!-
 Tots dos agafats de la mà, van trepitjar amb el peu dret, un dels dibuixos, i en un obrir i tancar d’ulls, es van trobar dins del paisatge que havia fet en David, tot escoltant a la Laura mentre llegia un dels contes. Els nens estaven encantats, podien anar a on ells  volguessin, només hi havien de ficar un peu... I així ho van fer durant una bona estona, van...