Introducción a la antropologia

Introducción a la etnología
y a la Antropología

J. Copans

En el primer capítol, titulat “El oficio del antropologo” s’inicia dient-nos que actualment encara no es vincula l’antropòleg amb una activitat professional sinó que cada cop es té una imatge més mitificada.

Parla també del que anomena “la caja negra” de l’etnologia i que aquesta conté obres de tres categories distintes. Enprimer lloc trobem els textos, els quals són molt variats i procedents de patrimoni internacional i es podria dir que són a la vegada una proba i traducció però també síntesis o vulgaritat, és a dir empobriment. Trobem també objectes portats de diferents llocs i procedents de diverses cultures, aquests han anat arribant per mariners, missioners ... i són formes de testimonis artesanals com ara formesde vida i costums exòtics. I per últim les imatges que es van convertint en un mitjà d’anàlisi científic i explicació. Les imatges ens donen color i exoticitat i ens postren des de mons llunyans a mons propers.

Aquests elements ens permeten entendre millor l’organització del procés tecnològic que recau sobre tres punts claus, els objectes socials i culturals postren el que l’etnologia volfer-nos veure, és considera que el treball de camps és la màxima aproximació i és per tant crucial i en tercer lloc que les idees i les teories no són suficients ja que l’etnologia es representa amb tot un conjunt d’especialitzacions tant geogràfiques com temàtiques.

En el capítol remarca la monografia com a instrument utilitzat en l’etnografia on es classifiquen totes les característiques dediferents societats, utilitzada per moltes escoles de l’etnologia tot i ser contradictòries algunes. La monografia té dos subgèneres, el model generalista on explica la manera de viure d’una determinada professió i el model de les edats de vida que explica el procés evolutiu i les activitats naturals a les que es dediquen els individus des de que neixen fins que moren.

Es considera que l’etnologia ésuna experiència personal que apliquem a la societat estudiada, i el treball de camp i l’enquesta són punts claus per aquest estudi. Tot i que dependrà de la mirada de l’etnòleg hem de saber fer les preguntes adequades.
Fem referència a l’antropòleg com a un home orquestra, és a dir que és ell que ha de fer-ho tot, és l’únic que treballa sobre el terreny i ha de ser observador, productord’explicacions intèrpret…, tot i que cal destacar que a vegades aquest es mostra superior, manifesta superioritat del blanc i veiem que les enquestes es realitzen normalment a homes ancians i als més notables no mostra gairebé mai la presència de la paraula de nens i dones.
Respecte les idees i teories l’etnòleg manté el culte al seu avantpassat que considera a la vegada inventors i herois. J. Copans ensdiu que l’història de les ciències socials es podria comparar amb una galeria on es van incorporant nous fets i invencions. Destaquem doncs diverses escoles dins l’etnologia; L’evolucionisme detacant a Morgan, el Culturalisme (Mead i Kroeber), el funcionalisme (Malinowski), l’Estructuralisme (Levi-Strauss), Marxisme (Meillassoux i Godelier) i el Simbolisme (Geertz). Però la ignorància d’altrestradicions científiques ha desembocat en un clixé estereotipat és a dir que els francesos són estructo-marxites, els britànics funcionalistes…

Hem de tenir en compte també les especialitzacions com ara l’antropologia política i l’antropologia econòmica que orienten la globalitat de la disciplina, i les tradicions nacionals que transformen l’etnologia depenent de diversos factors, polítics,científics, que per exemple la fan variar l’etnologia entre les Nacions Europees i els EUA.

En el segon capítol “La cuestión de los orígenes y la construcción del campo etnológico”, remarca que l’etnologia i l’antropologia són nascudes al món occidental. L’etnologia no pot separar la seva formalització de les societats que li han permès anar-se construint, fins hi tot s’ha relacionat aquest fet amb...