Invitació a la sociologia

Sociologia. Invitació a la Sociologia.

Capítol 4. La perspectiva sociològica: L’home dins la societat
El capítol numero quatre tracta fonamentalment de l’home, com a genèric d’homes i dones, i la societat.
Parteix dels infants, dient que són capaços i fins i tot els emociona, la capacitat de localitzar-se geogràficament es un espai i lloc concret, tenir una adreça.
L’infant es pot creaunes identificacions alternatives, però que només formaran part d’un joc, sabent que les dades que de debò valen són les del llibret d’escolaritat.
L’infant assenyat és el que creu en allò que diu aquest llibret. L’adult normal és aquell que viu dins les coordenades que li han estat assignades. El sentit comú és la visió del món dels grans.
Com si els llibrets d’escolaritat s’haguessin convertit enuna ontologia.
La societat ens col·loca en un lloc determinat, orientat per unes forces socials específiques. Aquesta localització es construeix a partir d’unes regles que cal obeir.
En la perspectiva sociològica destaquen dues àrees importants d’investigació: el control social i l’estratificació social.
El control social és un mitjà molt recurrent que posa a ratlla els membres d ela societat.Els mètodes de control varien, i serveixen per ‘eliminar els indesitjables’ i ‘donar exemple als altres’.
Un mètode de control social molt recurrent és la violència física, que és el fonament últim de tot orde polític.
Les societats democràtiques comparteixen els seus valors en nom dels quals es fan servir els mitjans de violència, la gran majoria aprova l’ús de mitjans de violència; perònomés com a últim recurs-
Apart de la violència física, altres controls socials, són controls polítics i legals i també les pressions econòmiques, aquest últim és molt efectiu inclòs fora de les institucions econòmiques, com la universitat o l’església.
Altres mètodes de control social són els mecanismes de la persuasió, la ridiculització, la murmuració i l’oprobi.
Per la societat és bastantimportant tenir el sentiment i sentir estar dintre d’un grup, modificant-se per arribar a un ‘consens’ amb tot el grup.
La ridiculització i murmuració instruments de control social en grups primaris. Moltes societats utilitzen la por al ridícul pel control dels infants. Aquests dos controls poden ser manipulades per individus llests.
I per últim uns altres controls socials que són un tipus de càstigdevastador, són l’oprobi i l’ostracisme sistemàtics..
Existeix la possibilitat de frau en totes les formes de control social.
Podríem dir que cadascú de nosaltres podríem situar-nos al centre d’un conjunt de cercles concèntrics, cadascun representant un sistema de control social. El cercle exterior seria el sistema legal i polític, en el qual em de viure, contra la nostre voluntat.
Un altresistema de control seria la moral, els costums i la bona educació. La immoralitat pot ser castigada per la societat, com el món laboral. La mala educació pot causar exclusió social. Plantar cara als costums pot comportar l’etiquetatge d’aquell individu com a ‘malalt’.
Si el control social del sistema ocupacional té molta importància, ja que això determinarà les seves possibilitats en molts altresàmbits.
La pertinença d’un individu en un grups, clubs, associacions, depenent de les creences, conviccions polítiques o ideològiques. Tot això constitueixen cercles de control que circumscriuen el radi d’acció de l’ individu en aquella situació determinada.

I per últim el cercle més proper és el de la família i els amics personals. Dins aquest cercle és on hi ha els lligams socials més importants.El ‘familiarisme’, són un conjunt de valors que recalca l’ importància de la llar, com a refugi de les tensions exteriors i lloc de realització personal.
La localització dels individus són un conjunt de forces que ens imposen i coaccionen.
L’estratificació social, es refereix a tota societat classificada en diferents nivells, de poder, privilegis o prestigi, relacionat amb termes de...