jardi vora el mar
Páginas: 9 (2031 palabras)
Publicado: 6 de junio de 2014
LA PRESÈNCIA DEL MITE EN AQUESTA NOVEL
Cal ressaltar el mite de la infantesa, una teoria vàlida per interpretar la prosa de Marcè Rodoreda, a partir del desenvolupament psicològic dels protagonistes descrits de manera paral·lela a l’evolució cronològica de l’autora. L’acabament de la infantesa és, doncs, el punt d’inici de gran part dels conflictes dels personatges, ja que significa la fi dela felicitat. A mesura que Rodoreda s’endinsa en una etapa vital, els seus personatges creixen i maduren. Segons estudis de Carme Arnau, les seves novel·les no fan sinó interpretar i descriure els canvis psicològics d’aquests protagonistes.
EL DISTANCIAMENT
La historia no és narrada directament per cap dels protagonistes, sinó per un vell jardiner que els observa des de la distància. En llocde recórrer a una narrador omniscient o bé a un protagonista subjectiu, Rodoreda tria un personatge secundari de la història, observador de lluny, i el converteix en un focus parcial per a la narració. Hi ha, per tant, un distanciament oposat al subjectivisme de les obres anteriors.
Rodoreda descriu el procés d’escriptura com un procés d’improvisació sense pla previ, escriu coses sobre lasocietat actual que es poden creure. La seva narrativa es recolza en la naturalitat del llenguatge. Als seus textos s’aprecia l’humor utilitzat per distanciar el text del lector, per crear complicitat amb ell i és l’element més actiu en la història.
LA CONSCIÈNCIA DE LA MORT
A la historia sorprèn la clara consciència i la presencia que tots els personatges tenen sobre la mort. Gairebé tots hanpassat per algun fet o alguna situació que els ha situat de cara a la mort i acaben perdent la innocència al conèixer la mort, l’engany amorós, el desencís dels matrimonis... fins arribar a la maduresa d’acceptar i assumir la seua pròpia realitat.
La mort es mostra sobretot al jardiner, que la espera enmig de les plantes que ha cuidat tota la vida i que amaguen els secrets dels que, en algun moment,s’han passejat pel jardí. A més, fa anys va perdre la seva estimada Cecília: “Vostè sap tot el que ha passat i sap que la Cecília se'm va morir. I és la vida. Però mentre jo sigui aquí no serà ben bé morta... Cregui que és la veritat; no serà morta del tot...”).
EL SENTIT TRÀGIC
Mercè Rodoreda tenia interès a exposar un tema tràgic que relaciones la infantesa, l’amor i la mort, en un escenari queera un jardí de gran bellesa. La narrativa de Rodoreda es caracteritza per ser densa, hermètica i amb un alt sentit tràgic.
Trobem un clar sentiment tràgic al jardiner: es torba quan parla de la Cecília, cosa que sembla afectar-li molt. Havia mantingut una relació amb ella i se li va morir als braços. Des d’aquesta tragèdia el jardiner es dedica íntegrament a les seves flors, i no ens parla dela seva pròpia vida sinó de la dels altres.
L’AIGUA COM A ELEMENT SIMBÒLIC
El llibre comença amb l'evocació que el narrador, el jardiner, fa d'un dels amos de la casa, Feliu Roca, pintor que afronta l'aigua com a motiu principal en els seus quadres.
A mesura que avança la trama, descobrim que l’autora utilitza l’aigua com a element simbòlic i sovint adquireix un entorn negatiu. Algunspersonatges la usen per a suïcidar-se, com l’Eugeni, que se suïcida al mar perquè no pot recuperar la felicitat de la infantesa perduda. Per tant, mort i aigua aniran relacionades en la seva narrativa.
EL BEHAVORISME : TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ
El behaviorisme consisteix en combinar narradors tradicionals, narradors omniscients i narradors objectius.
Mercè Rodoreda utilitza les següents tècniquesdel behaviorisme: En lloc de recórrer a una narrador omniscient o bé a un protagonista subjectiu, Rodoreda tria un personatge secundari de la història, observador de lluny, i el converteix en un focus parcial per a la narració. És com si l’autora posés a l’espatlla del narrador jardiner una càmera cinematogràfica i els passegés per l’escenari dels fets, captant només els personatges, les...
LA PRESÈNCIA DEL MITE EN AQUESTA NOVEL
Cal ressaltar el mite de la infantesa, una teoria vàlida per interpretar la prosa de Marcè Rodoreda, a partir del desenvolupament psicològic dels protagonistes descrits de manera paral·lela a l’evolució cronològica de l’autora. L’acabament de la infantesa és, doncs, el punt d’inici de gran part dels conflictes dels personatges, ja que significa la fi dela felicitat. A mesura que Rodoreda s’endinsa en una etapa vital, els seus personatges creixen i maduren. Segons estudis de Carme Arnau, les seves novel·les no fan sinó interpretar i descriure els canvis psicològics d’aquests protagonistes.
EL DISTANCIAMENT
La historia no és narrada directament per cap dels protagonistes, sinó per un vell jardiner que els observa des de la distància. En llocde recórrer a una narrador omniscient o bé a un protagonista subjectiu, Rodoreda tria un personatge secundari de la història, observador de lluny, i el converteix en un focus parcial per a la narració. Hi ha, per tant, un distanciament oposat al subjectivisme de les obres anteriors.
Rodoreda descriu el procés d’escriptura com un procés d’improvisació sense pla previ, escriu coses sobre lasocietat actual que es poden creure. La seva narrativa es recolza en la naturalitat del llenguatge. Als seus textos s’aprecia l’humor utilitzat per distanciar el text del lector, per crear complicitat amb ell i és l’element més actiu en la història.
LA CONSCIÈNCIA DE LA MORT
A la historia sorprèn la clara consciència i la presencia que tots els personatges tenen sobre la mort. Gairebé tots hanpassat per algun fet o alguna situació que els ha situat de cara a la mort i acaben perdent la innocència al conèixer la mort, l’engany amorós, el desencís dels matrimonis... fins arribar a la maduresa d’acceptar i assumir la seua pròpia realitat.
La mort es mostra sobretot al jardiner, que la espera enmig de les plantes que ha cuidat tota la vida i que amaguen els secrets dels que, en algun moment,s’han passejat pel jardí. A més, fa anys va perdre la seva estimada Cecília: “Vostè sap tot el que ha passat i sap que la Cecília se'm va morir. I és la vida. Però mentre jo sigui aquí no serà ben bé morta... Cregui que és la veritat; no serà morta del tot...”).
EL SENTIT TRÀGIC
Mercè Rodoreda tenia interès a exposar un tema tràgic que relaciones la infantesa, l’amor i la mort, en un escenari queera un jardí de gran bellesa. La narrativa de Rodoreda es caracteritza per ser densa, hermètica i amb un alt sentit tràgic.
Trobem un clar sentiment tràgic al jardiner: es torba quan parla de la Cecília, cosa que sembla afectar-li molt. Havia mantingut una relació amb ella i se li va morir als braços. Des d’aquesta tragèdia el jardiner es dedica íntegrament a les seves flors, i no ens parla dela seva pròpia vida sinó de la dels altres.
L’AIGUA COM A ELEMENT SIMBÒLIC
El llibre comença amb l'evocació que el narrador, el jardiner, fa d'un dels amos de la casa, Feliu Roca, pintor que afronta l'aigua com a motiu principal en els seus quadres.
A mesura que avança la trama, descobrim que l’autora utilitza l’aigua com a element simbòlic i sovint adquireix un entorn negatiu. Algunspersonatges la usen per a suïcidar-se, com l’Eugeni, que se suïcida al mar perquè no pot recuperar la felicitat de la infantesa perduda. Per tant, mort i aigua aniran relacionades en la seva narrativa.
EL BEHAVORISME : TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ
El behaviorisme consisteix en combinar narradors tradicionals, narradors omniscients i narradors objectius.
Mercè Rodoreda utilitza les següents tècniquesdel behaviorisme: En lloc de recórrer a una narrador omniscient o bé a un protagonista subjectiu, Rodoreda tria un personatge secundari de la història, observador de lluny, i el converteix en un focus parcial per a la narració. És com si l’autora posés a l’espatlla del narrador jardiner una càmera cinematogràfica i els passegés per l’escenari dels fets, captant només els personatges, les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.