jesucrist

Poc després de complir 16 anys, la Rosa Maria va veure com el món se li queia a sobre. El seu pare, a qui veia com un pròsper home de negocis, era empresonat arran d'una sentència per múltiple frau; se’n va assabentar d’un dia per l’altre, ja que li havien estat ocultant el procediment judicial. Per pagar els creditors, havien embargat les seves pertinences. De l'àmplia casa cèntrica on vivien,va haver de traslladar-se amb la seva mare -era filla única- a un apartament petit de lloguer en una barriada perifèrica. Va canviar el col·legi privat on estudiava per un institut a la nova zona; tot i que el canvi venia motivat per la impossibilitat de pagar l'escola, hauria canviat de totes maneres a un altre centre docent on ni ella ni la seva situació fossin conegudes. Els familiars tambéels van girar l’esquena, i, sense ajuda, la seva mare va haver de treballar en el que podia per tirar endavant. A la Rosa Maria, el nou ambient escolar li semblava hostil, i se sentia abatuda i sola.
En aquesta situació, en obrir un dia la bústia, va trobar una revista: "Camí, veritat i vida". Era poc freqüent trobar a la bústia alguna cosa diferent a publicitat, i la Rosa Maria la va llegir mésper curiositat que per interès. Des del principi es veia que era de caràcter religiós. En els articles, bé fossin comentaris d'actualitat o reflexions, la conclusió era que seguint Jesucrist i fent cas de l'Evangeli la persona es transformava per bé i transmetia aquesta actitud a la societat. La Rosa Maria va veure que no semblava procedir de cap institució catòlica, però tampoc contradeia el queli havien ensenyat sempre. Convidaven a assistir a un "ofici religiós" el dissabte a la tarda. L’adreça que donaven estava a prop de la seva nova casa. Com feia alguns dissabtes que no tenia cap pla, amb una barreja de curiositat i ganes de "provar per veure", va decidir assistir-hi.
El lloc era un “temple” nou, decorat amb gust. En l'ofici hi havia oracions, càntics, alguna lectura i un sermóque se li va fer llarg. En acabar, es convidava als assistents -no arribaven a una cinquantena- a un sopar. La Rosa Maria va entrar tímidament a la sala on tenia lloc el sopar. Hi havia diverses taules, al voltant de les quals se sopava dempeus. De seguida el predicador es va fixar en ella i amb molta simpatia la va saludar i es va interessar per les seves coses. Li va anar presentant a les altrespersones, que van respondre amablement. També li va presentar a un noi, de qui va dir que havia deixat la droga "en trobar el veritable camí". També va presentar-li a una noia la qual s’havia apartat de "la seva mala vida". Es va quedar parlant una estona amb tots dos. Al final, el predicador li va preguntar si tornaria. La Rosa Maria va preguntar si era incompatible amb acompanyar la seva mare amissa el diumenge. Quan li va respondre que no hi havia inconvenient, es va comprometre a tornar.
Després de diverses setmanes d'assistència, va ser convidada a un "curs sobre l'Evangeli". Participaven cinc persones. Els van donar un petit llibre amb els quatre evangelis, i diversos llibrets. A les classes es van començar a sentir comentaris despectius sobre "la superstició catòlica", i enparticular sobre l'Eucaristia, a la qual qualificaven de "ritus màgic". La Rosa Maria va fer mala cara, i quan va acabar la classe, el que la impartia li va demanar que es quedés. Així ho va fer, i li va preguntar què pensava del que havia sentit. Ella va dir que el que havia après sempre era que si Jesucrist era Déu podia fer aquestes coses. La rèplica, en to molt amable, va consistir en dir-li quehavia viscut enganyada. Li va anar llegint diverses cites de l'Evangeli, en què es deia que Jesús anava creixent en saviesa, o en les quals Jesús mateix deia que "no sabia el dia ni l'hora" del judici final, que el Pare era més gran que ell, o el passatge de la Creu en el que diu "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?" - "I a més va prosseguir, mira a veure si trobes un sol passatge de...