JOAN FUSTER 1

JOAN FUSTER


BIOGRAFIA

Joan Fuster i Ortells va nàixer a la ciutat de Sueca, capital de la Ribera Baixa, el 23 de novembre de 1922. Allí va morir el 21 de juny de 1992.
La seua família era de llauradors. La primera excepció va ser el seu pare, que aprengué l'ofici de tallista i fabricant d'imatges en tallers de València. Després, al poble, a més de fer classes de dibuix en centres privats,tingué aquesta professió, molt lligada al món eclesiàstic, que de tota manera no li devia resultar massa llunyà ja que era carlí. Aquests orígens familiars, com en general tot allò que es referia a Fuster com a persona, al marge de l'escriptura, només pot ser resseguit a través d'algunes entrevistes i d'indicacions esparses en escrits del nostre autor.
Va cursar els estudis de dret a la Universitatde València i s'hi va llicenciar el 1947. Després va treballar en alguns despatxos i va exercir com a advocat uns pocs anys, alhora que es donava a conèixer com a poeta, assagista i articulista, de primer en la revista alacantina Verbo, de la qual fou co-director entre 1946-56, i en els diaris de València Levante i Jornada. També en aquells anys (1954-1962) començà a col laborar amb articleserudits en la Revista Valenciana de Filología, que dirigia Arturo Zabala. A partir de 1961 els seus escrits van aparèixer en diaris barcelonins: El Correo Catalán (1961-1966), El Noticiero Universal (1967-1971), Tele/eXprés (1969-1977) i La Vanguardia (1969-1984) i, amb més o menys regularitat, en alguns diaris madrilenys: Informaciones, (1972-1978) El País (1979-1986) i ABC. En els diaris de Valènciaquedà exclosa la seua participació, arran de la publicació del llibre El País Valenciano (1962), contra el qual es va promoure una campanya de desqualificació personal i d'insults, que no tenia gens de casual, sinó que estava animada per mòbils polítics . Fou col laborador fixe en setmanaris i revistes mensuals, entre les quals el professor Antoni Furió ha anotat les següents: Destino (fins al1971), Por Favor (1977-1978), Jano (1977-1981), Qué y Dónde (1979-1984), Serra d'Or (1959-1983), El Món (1981-1983), El Temps (1984-1985), etc.
En definitiva, a partir d'un cert moment es va professionalitzar com a escriptor. Fou una decisió arriscada, que li va marcar la vida. Una altra, tan fonamental com aquesta, va ser la de continuar vivint a Sueca, en comptes d'instal lar-se en una ciutatgran, com feia en aquell temps tothom que aspirava a obrir-se pas en el món de les lletres o, en general, de la cultura.
Des del seu primer llibre, un poemari (Sobre Narcís), publicat el 1948, quan tenia vint-i-sis anys, fins a l'últim que veié amb la seua signatura, Fuster va produir una bibliografia molt extensa. Hi ha guies de viatge, dietaris, comentaris sobre festes populars, edicions d'autorsantics i moderns, reflexions sobre l'art contemporani, estudis sobre literatura, col leccions d'adagis, pròlegs a tota mena de llibres, incursions en el comentari polític, alguna biografia, reculls de lírica pròpia i aliena, antologies, notes erudites, visions assagístiques de gran alè... N'hi ha de tot, en els milers de pàgines que Fuster va publicar i de les quals, fins ara, les seues ObresCompletes, en curs des del 1968, només recullen una part mitjanament significativa.
Paral lelament i en combinació amb aquesta activitat d'escriptor, duta fins on ho permetien les censures diverses -les de les autoritats que se n'ocupaven, però també les dels editors i els directors de periòdic-, hi havia una activitat personal, una posició, innegablement política. Sobre la seua evolució en aquestàmbit, tots podem recordar la ben coneguda sèrie de posicions establerta per Josep Pla, en un escrit de 1962, segons el qual Fuster havia estat "successivament: espanyolista, regionalista bien entendido, regionalista valencià, nacionalista valencià, catalanista". Aquesta era una manera summària d'explicar un procés que, a banda adscripcions nacionals, aviat va portar Fuster a considerar-se un...