Joan Fuster
Páginas: 15 (3626 palabras)
Publicado: 18 de abril de 2012
15. VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA
Joan fuster (Sueca 1922-1992)
Joan Fuster i Ortells naix a Sueca el 1922 en una família d’ascendència pagesa. El 1943 inicià la carrera de Dret a València i poc després publicava el seu primer article en català. A partir de 1947, i durant uns anys, exercí d’advocat a la vila nadiua, on sempre residí. En començarels anys seixanta, la seua obra eixamplà l’audiència i es fa més incisiva i polèmica, i el converteix en un intel·lectual d’incidència eficaç i profunda. La publicació el 1962 de Nosaltres els valencians, l’opuscle Qüestió de noms i la guia El País Valenciano provocà que fos cremat en efígie a les falles; més endavant, el 1981, sofrí un atemptat amb bombes al seu domicili.
La tasca fusterianadepassa el terreny purament literari per projectar-se damunt el politicocultural, al qual contribueix amb activitats com conferències, direcció de revistes i col·leccions de llibres, foment d’entitats cíviques, promoció de nous escriptors...
Segons Joaquim Molas “Fuster és un intel·lectual en el sentit més genuí de la paraula, és a dir, en el sentit d’home l’ofici del qual és la manipulacióde les idees”. L’obra de Fuster s’ha centrat en l’assaig, que ha estat, un instrument dúctil que li ha permés d’adoptar formes diverses i de tractar una multiplicitat de temes. La base i l’objectiu final de Fuster ha estat, és, l’home –“ mesura de totes les coses”- per dir-ho amb un dels seus títols”.
La poesia de Fuster, poc coneguda i poc estudiada, s’insereix en una línia existencialista iaspra, que reflecteix les preocupacions del moment històric (per ex. Escrit per al silenci – 1954).
Tot i que la pluralitat d’aspectes de la producció fusteriana s’interrelacionen íntimament, és possible de distingir-hi tres grans vessants: els estudis d’història cultural i literària; els escrits polítics i l’assaig de caire humanístic en el sentit més consolidat del terme.
Estudisd’història cultural
Iniciats en els anys cinquanta, els estudis d’Història cultural i literària, i recollits en les Obres completes, se centraren primer en els clàssics valencians: Sant Vicent Ferrer (1954), Sor Isabel de Villena (1957, 1958), Jaume Roig (1958), Ausiàs March (1959, 1962) i Roís de Corella (1967).
L’interés de Fuster s’ha desplaçat després cap a èpoques més properes; d’una banda alssegles de la decadència: Poetes, moriscos i capellans (1962), El bandolerisme català. La llegenda (1963),Heretgies, revoltes i sermons (1968), La decadència al País Valencià (1976).
S’ha aproximat també a la literatura del segle XX a través de la crítica a la premsa, de pròlegs i de dos llibres: Literatura catalana contemporània (1972) i Contra el Noucentisme (1978).
Calassenyalar antologies com l’Antologia de la poesia valenciana (1956) o Ausiàs March. Antologia poètica (1959) i pròlegs que són veritables estudis, com és ara el de Recomane tenebres (1972), de Vicent Andrés Estellés.
Escrits sociopolítics
Una part molt considerable de l’obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el País Valencià i, més concretament, amb les peculiaritats socials,polítiques i culturals. És un conjunt d’escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de l’escriptor amb la seua terra i amb el seu temps.
Aquesta vessant de la producció de Fuster, molt condicionada per les circumstàncies, s’ha desenvolupat a través de formes diverses, que van des de l’assaig d’interpretació històrica, com Nosaltres els valencians, als escrits declaradament“polítics” com són: Un país sense política (1976), El blau de la senyera (1977), Ara o mai (1981) o Pamflets polítics (1985); passant per guies entre descriptives i interpretatives com El País Valenciano; la biografia Raimon (1964); els articles de premsa recollits aCombustible per a falles (1967); un guió per a la televisió Esta es mi tierra (1983), els pròlegs, etc.
El llibre cabdal d’aquesta...
Joan fuster (Sueca 1922-1992)
Joan Fuster i Ortells naix a Sueca el 1922 en una família d’ascendència pagesa. El 1943 inicià la carrera de Dret a València i poc després publicava el seu primer article en català. A partir de 1947, i durant uns anys, exercí d’advocat a la vila nadiua, on sempre residí. En començarels anys seixanta, la seua obra eixamplà l’audiència i es fa més incisiva i polèmica, i el converteix en un intel·lectual d’incidència eficaç i profunda. La publicació el 1962 de Nosaltres els valencians, l’opuscle Qüestió de noms i la guia El País Valenciano provocà que fos cremat en efígie a les falles; més endavant, el 1981, sofrí un atemptat amb bombes al seu domicili.
La tasca fusterianadepassa el terreny purament literari per projectar-se damunt el politicocultural, al qual contribueix amb activitats com conferències, direcció de revistes i col·leccions de llibres, foment d’entitats cíviques, promoció de nous escriptors...
Segons Joaquim Molas “Fuster és un intel·lectual en el sentit més genuí de la paraula, és a dir, en el sentit d’home l’ofici del qual és la manipulacióde les idees”. L’obra de Fuster s’ha centrat en l’assaig, que ha estat, un instrument dúctil que li ha permés d’adoptar formes diverses i de tractar una multiplicitat de temes. La base i l’objectiu final de Fuster ha estat, és, l’home –“ mesura de totes les coses”- per dir-ho amb un dels seus títols”.
La poesia de Fuster, poc coneguda i poc estudiada, s’insereix en una línia existencialista iaspra, que reflecteix les preocupacions del moment històric (per ex. Escrit per al silenci – 1954).
Tot i que la pluralitat d’aspectes de la producció fusteriana s’interrelacionen íntimament, és possible de distingir-hi tres grans vessants: els estudis d’història cultural i literària; els escrits polítics i l’assaig de caire humanístic en el sentit més consolidat del terme.
Estudisd’història cultural
Iniciats en els anys cinquanta, els estudis d’Història cultural i literària, i recollits en les Obres completes, se centraren primer en els clàssics valencians: Sant Vicent Ferrer (1954), Sor Isabel de Villena (1957, 1958), Jaume Roig (1958), Ausiàs March (1959, 1962) i Roís de Corella (1967).
L’interés de Fuster s’ha desplaçat després cap a èpoques més properes; d’una banda alssegles de la decadència: Poetes, moriscos i capellans (1962), El bandolerisme català. La llegenda (1963),Heretgies, revoltes i sermons (1968), La decadència al País Valencià (1976).
S’ha aproximat també a la literatura del segle XX a través de la crítica a la premsa, de pròlegs i de dos llibres: Literatura catalana contemporània (1972) i Contra el Noucentisme (1978).
Calassenyalar antologies com l’Antologia de la poesia valenciana (1956) o Ausiàs March. Antologia poètica (1959) i pròlegs que són veritables estudis, com és ara el de Recomane tenebres (1972), de Vicent Andrés Estellés.
Escrits sociopolítics
Una part molt considerable de l’obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el País Valencià i, més concretament, amb les peculiaritats socials,polítiques i culturals. És un conjunt d’escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de l’escriptor amb la seua terra i amb el seu temps.
Aquesta vessant de la producció de Fuster, molt condicionada per les circumstàncies, s’ha desenvolupat a través de formes diverses, que van des de l’assaig d’interpretació històrica, com Nosaltres els valencians, als escrits declaradament“polítics” com són: Un país sense política (1976), El blau de la senyera (1977), Ara o mai (1981) o Pamflets polítics (1985); passant per guies entre descriptives i interpretatives com El País Valenciano; la biografia Raimon (1964); els articles de premsa recollits aCombustible per a falles (1967); un guió per a la televisió Esta es mi tierra (1983), els pròlegs, etc.
El llibre cabdal d’aquesta...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.