Joan Fuster
Páginas: 3 (673 palabras)
Publicado: 7 de mayo de 2012
TEMA 15. VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA.
JOAN FUSTER (Sueca, 1922-1992)
És, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacionssorgides després de la Guerra Civil.
Va estudiar dret a València. En aquesta època fou quan va descobrir les possibilitats del català com a llengua de cultura i s’inicià en la literatura, primer en elconreu de la poesia. Cap als anys 60 deixà l’advocacia per a professionalitzar-se plenament com a escriptor. Temps després, desistí de la poesia i es dedicà plenament al periodisme i a l’assaig.El seu discurs està basat principalment en la raó i la seua prosa té una doble finalitat: la literària i de pensament. És a dir, els seus assajos, a més de ser portadors d’idees, tenen voluntatliterària. Són textos en els quals es cultiva el llenguatge, amb una gran riquesa lèxica, conjugat amb un estil senzill, clar i entenedor.
L’extensa i variada producció assagística de Joan Fuster,dispersa en més de setanta llibres, més de quatre mil articles i més d’un centenar de pròlegs, presentacions i textos de tota mena, la classificarem en:
□ L’assaig humanístic, -obres de temàticahumanística i general- que conté un repertori variadíssim de temes que destaquen per la perdurabilitat de les seues reflexions. Entre d’altres cal esmentar: El descrèdit de la realitat(1955), on dónauna visió de l’art modern innovadora i interessant. Llibres que recullen escrits més breus i fragmentaris, que poden ser anotacions personals o ampliacions d’articles de premsa ( Diccionari per aociosos). Diaris personals – Diari (1952-1960)i aforismes ( sentència breu i contundent, però al mateix temps reflexiva, que cal interpretar. Sovint pot ser enginyosa o humorística. La seva intenció ésdidàctica ).
□ Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians (escrits sociopolítics). Són textos de reflexió històrica i política sobre el nostre...
JOAN FUSTER (Sueca, 1922-1992)
És, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacionssorgides després de la Guerra Civil.
Va estudiar dret a València. En aquesta època fou quan va descobrir les possibilitats del català com a llengua de cultura i s’inicià en la literatura, primer en elconreu de la poesia. Cap als anys 60 deixà l’advocacia per a professionalitzar-se plenament com a escriptor. Temps després, desistí de la poesia i es dedicà plenament al periodisme i a l’assaig.El seu discurs està basat principalment en la raó i la seua prosa té una doble finalitat: la literària i de pensament. És a dir, els seus assajos, a més de ser portadors d’idees, tenen voluntatliterària. Són textos en els quals es cultiva el llenguatge, amb una gran riquesa lèxica, conjugat amb un estil senzill, clar i entenedor.
L’extensa i variada producció assagística de Joan Fuster,dispersa en més de setanta llibres, més de quatre mil articles i més d’un centenar de pròlegs, presentacions i textos de tota mena, la classificarem en:
□ L’assaig humanístic, -obres de temàticahumanística i general- que conté un repertori variadíssim de temes que destaquen per la perdurabilitat de les seues reflexions. Entre d’altres cal esmentar: El descrèdit de la realitat(1955), on dónauna visió de l’art modern innovadora i interessant. Llibres que recullen escrits més breus i fragmentaris, que poden ser anotacions personals o ampliacions d’articles de premsa ( Diccionari per aociosos). Diaris personals – Diari (1952-1960)i aforismes ( sentència breu i contundent, però al mateix temps reflexiva, que cal interpretar. Sovint pot ser enginyosa o humorística. La seva intenció ésdidàctica ).
□ Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians (escrits sociopolítics). Són textos de reflexió històrica i política sobre el nostre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.