Joan Oliver
Páginas: 7 (1572 palabras)
Publicado: 17 de marzo de 2013
BIOGRAFIA
Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell , en una família que pertany a la burgesia industrial.
Passa la infància immers en un ambient de casa benestant. Estudia el batxillerat i després entre els anys 1916 i 1921 estudia Dret a la Universitat de Barcelona. De caràcter rebel i encontra dels codis socials de la burgesia,forma el Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia. Amb el qual organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i celebren conferències grotesques. D’altra banda també treballen per difondre la literatura catalana al Vallès. Crea l’editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) amb la qual publica títols escandalosos i autors importants comJosep Carner i Carles Riba.
A partir del 1923, Joan Oliver escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell, i el 1928 publica el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput. Però fins al 1934, amb l’edició del seu primer poemari, Les decapitacions, no signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans).Aquest poemari és considerat per la crítica com un dels més brillants escriptors de la seva generació.
Aquesta prometedora carrera literària és interrompuda per l’esclat de la guerra civil espanyola.
El 1939 s’exilia a França, on està un temps amb altres escriptors catalans. S’exilia, primer a Buenos Aires i finalment a Santiago de Xile, on resideix 9 anys.
A Xile, mira de guanyar-se la vidaamb diversos oficis i escriu guions radiofònics de propaganda antinazi. Al enyora Catalunya, finalment acaba tornant a la terra on va néixer on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.
Poc després d’arribar, la policia registra casa seva, li retiren el passaport i ingressa a la presó Model de Barcelona on està dos mesos i mig. Al sortir de la presó viu un anys molt amargs per la sevaestància en la presó i la mort de la seva dona. Fruit d’aquestes experiències fa els llibres Saló de tardor i Terra de naufragis.
Durant uns anys sobreviu treballant en una impremta familiar i fent traduccions, sobretot d’obres de teatre. La seva situació comença a canviar quan, el 1955, accepta la direcció d’una col·lecció de novel·la catalana a l’editorial Aymà (actualment, integrada dins del grupEnciclopèdia Catalana).
El seu ressò com a poeta es produeix el 1959 amb l’aparició del poemariVacances pagades. Aquest llibre és un punt de referència per a tota una nova generació de poetes que tenen una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social, l’anomenada “poesia social”.
Joan Oliver es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta icontestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista i participa activament en actes de protesta.
L’any 1970 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Posteriorment, finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat continua mantenint una posició crítica.
Finalment mor el 19 de juny de 1986.
ANALISIS D’UN POEMA DE JOAN OLIVER
CORRANDES D’EXILI
Unanit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixíel dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,...
Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell , en una família que pertany a la burgesia industrial.
Passa la infància immers en un ambient de casa benestant. Estudia el batxillerat i després entre els anys 1916 i 1921 estudia Dret a la Universitat de Barcelona. De caràcter rebel i encontra dels codis socials de la burgesia,forma el Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia. Amb el qual organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i celebren conferències grotesques. D’altra banda també treballen per difondre la literatura catalana al Vallès. Crea l’editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) amb la qual publica títols escandalosos i autors importants comJosep Carner i Carles Riba.
A partir del 1923, Joan Oliver escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell, i el 1928 publica el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput. Però fins al 1934, amb l’edició del seu primer poemari, Les decapitacions, no signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans).Aquest poemari és considerat per la crítica com un dels més brillants escriptors de la seva generació.
Aquesta prometedora carrera literària és interrompuda per l’esclat de la guerra civil espanyola.
El 1939 s’exilia a França, on està un temps amb altres escriptors catalans. S’exilia, primer a Buenos Aires i finalment a Santiago de Xile, on resideix 9 anys.
A Xile, mira de guanyar-se la vidaamb diversos oficis i escriu guions radiofònics de propaganda antinazi. Al enyora Catalunya, finalment acaba tornant a la terra on va néixer on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.
Poc després d’arribar, la policia registra casa seva, li retiren el passaport i ingressa a la presó Model de Barcelona on està dos mesos i mig. Al sortir de la presó viu un anys molt amargs per la sevaestància en la presó i la mort de la seva dona. Fruit d’aquestes experiències fa els llibres Saló de tardor i Terra de naufragis.
Durant uns anys sobreviu treballant en una impremta familiar i fent traduccions, sobretot d’obres de teatre. La seva situació comença a canviar quan, el 1955, accepta la direcció d’una col·lecció de novel·la catalana a l’editorial Aymà (actualment, integrada dins del grupEnciclopèdia Catalana).
El seu ressò com a poeta es produeix el 1959 amb l’aparició del poemariVacances pagades. Aquest llibre és un punt de referència per a tota una nova generació de poetes que tenen una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social, l’anomenada “poesia social”.
Joan Oliver es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta icontestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista i participa activament en actes de protesta.
L’any 1970 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Posteriorment, finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat continua mantenint una posició crítica.
Finalment mor el 19 de juny de 1986.
ANALISIS D’UN POEMA DE JOAN OLIVER
CORRANDES D’EXILI
Unanit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Catalunya deixíel dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.