Joan Sales

JOAN SALES, REESCRIPTOR



André Lefevere, Traducció, reescriptura i manipulació del cànon literari (1992) aixopluga sota el concepte de reescriptura edició, adaptació, traducció, crítica literària, la historiografia i traducció. Totes aquestes activitats tenen en comú que neixen a partir d’un text anterior en el temps. Hi ha un text A a partir del qual se’n deriva un de nou.Reescriure és replantejar-se un text, reexplicar-lo, reinterpretar-lo, reimaginar un text amb la finalitat que pugui inserir-se al sistema literari de cada moment i establir un diàleg renovat amb els lectors de cada època. Això es veu molt clarament amb la traducció, on no es produeix un simple trasllat, sinó que es manipula el text original, tot i que aquestes tasques no són exclusives dels traductors,per això, Lefevere, inclou sota la mateixa parcel·la l’edició, l’adaptació, la crítica i la historiografia.

Joan Sales va viure força abans que Lefevere encunyés aquest concepte però, en canvi, si es repassa la seva obra literària es pot veure que va cultivar totes i cadascuna de les activitats que Lefevere anomena “reescriptura”. Així, sense voler cometre cap anacronisme, la lectura quejo faig de Sales és la d’algú que és molt més que un escriptor; és un reescriptor.

Voldria centrar la meva intervenció en tres aspectes: adaptació i historiografia, edició i traducció.






ETAPA A ARIEL: ADAPTACIONS I COL·LABORACIONS HISTORIOGRÀFIQUES

Rondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer

Rondalles de Guimerà, Caseponce i Alcover

Rondalles gironines ivalencianes

Rondalles d’ahir i d’avui

Projecte de Sales sota el segell Ariel que desenvolupa des que torna de l’exili fins el 1952: “feia falta un volum capaç de fer sentir als lectors joves, com a cosa viva i no merament erudita, la continuïtat de la nostra literatura narrativa a través del temps, de l’espai de les classes socials”. “Totes tres rondalles o novel·letes han estat refoses i adaptadesamb vistes a la finalitat de la nostra col·lecció, que no és de cap manera erudita, sinó divulgadora. Però hem conservat el regust d’època i de lloc que no és el menor dels atractius d’aquestes narracions, com així mateix tots els seus trets essencials i la majoria dels secundaris” (pròleg rondalles d’ahir i d’avui).

Les rondalles serveixen per inserir els lectors més joves de la comunitat dinsd’un context social i cultural alhora que actuen com a mitjà de transmissió d’uns valors i d’uns pensaments determinats. Sales té una voluntat integradora i d’aglutinament que pretenia defugir qualsevol possibilitat de fragmentació de la literatura catalana. Sales devia ser molt conscient que l’edició de rondalles, la literatura popular, podia convertir-se en una poderosa arma de catalanització;una de les poques,a més, que podia obtenir el vist-i-plau del règim. Després d’un guerra perduda i en plena dictadura franquista, calia salvar de l’oblit allò que encara bategava i dur a terme una tasca de restauració.

“La filla del rei d’Hongria”, dins Rondalles d’ahir i d’avui: qüestió narrativa, Sales, més enllà de dilatar el tempo narratiu en moments de màxima tensió, aconsegueix unadefinició més precisa tant del temps com de l’espai. El més rellevant pel que fa a la distribució temporal, és la incorporació de números considerats màgics en el món dels contes: tres dies, set anys. Pel que fa a l’espai, decideix “domesticar” el relat des del moment que fa aparèixer l’illa de Menorca, inexistent en el text que Sales utilitza com a font, com un dels escenaris dels fets. També crea idefineix un personatge negatiu que actua com a antagonista. També incorpora un to més pedagògic o alliçonador: es potencien les qualitats de fidelitat, sinceritat i noblesa d’esperit. A “El Nadal del Raboseta” converteix el narrador en un personatge més de la narració. Segurament així aconsegueix augmentar la versemblança i provoca que el lector infantil assumeixi el relat com si fos explicat de...