Joan sala i ferrer
A causa de la crisi economica, Serrallonga es dedicava a fer petits robatoris i va serdetingut per la denuncia del seu veí. Va aconseguir escapar de la policia i després no va tenir més remei que optar pel bandolerisme.
No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers, la qualalternava robatoris i segrestos.
Els primers anys d’activitat, la banda va pasar desapercebuda. Però un cop va caure la banda del germans Margarit, van pasar a ser la mes buscada.
l´ any 1630 el noulloctinent intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, es serviend´ ells a la seva conveniència.
Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, bona part de la banda.
Amb la banda gairebé desfeta en Joan deSerrallonga es dedica a vagarejar pels Pirineus.
Al Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, Una jove, vídua del moliner de Castelló d´ Empúries, en Joana Massissa de 19 anys d´ edat, és dirigeix capal Santuari de Núria.
Però, en un indret del camí, uns homes, pedrenyal en ma, l´ aturen, son en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la, així comença una historia d´ amor queportarà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil•li de poc més d´ un any, en que compartiran, robatoris i fugides i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d´ Octubre de 1633, delatats per l´ hereudel mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presos.
El dia 8 de Gener 1634 desprès de dies de tortura en Joan Sala i Ferrer “Joan de Serrallonga” es executat a...
Regístrate para leer el documento completo.