joc brut

310515417195JOC BRUT
Cristina Llamas
4tB


Manuel de PedroloNatural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi - Galvany (carrer de Calvet, núm. 9). Començà a escriuremolt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i elseu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista. Mostra d'aquest compromís quedà demostrat en l'adhesió a diverses campanyes de solidaritat i la signatura de diferents manifestos de suport. Així doncs, l'any 1979 s'oposà a l'extradició des deFrança del militant independentista Manuel Viusài, l'any 1982, sotscrigué la demanda perquè els cinc independentistes catalans del nou cas Batista i Roca fossin jutjats en territori català, en comptes de Madrid, tal com acostumava a fer l'Audiència Nacional espanyola.
Durant la Guerra Civil espanyola es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer ala branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalanaactual. També col·laborà en publicacions catalanes com Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or.[4]Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.[5]Fousoci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el Premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona ( HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelon%C3%A8s" \o "Barcelonès" Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
577215113665
-8959858445515297151733553637915173355

Argument:
En Xavier, unnoi jove i seductor, coneix (per atzar) a una noia molt bella que s’anomena Juna. Sembla que ella també l’estima molt, però no poden estar junts per una qüestió econòmica, ja que ella diu que desitjaria un futur lluny de les preocupacions de la pobresa i de la necessitat de treballar. Sigui com sigui, al final la Juna troba una solució al problema. Li explica al Xavier que té una herència, de laqual no se’n pot aprofitar fins que es mori el seu oncle (segons ella, un home dolent i mesquí). D’aquesta manera, li proposa que cometi l’assassinat de l’oncle, i idea un pla perfecte per tal que la policia no descobreixi mai el que ha passat realment.El Xavier, tot i no estar-ne segur, accepta la proposta, perquè el seu desig més gran és poder casar-se amb ella. Aleshores mata al Coronel Virós(l’oncle de la jove), i simula que ha estat un suïcidi. Després d’això, tal i com havia acordat amb la Juna, s’espera sis mesos per a un posterior retrobament amb ella.Llavors comencen els problemes. Sis mesos després, ella no es presenta al lloc on havien decidit, i ell ja no la troba enlloc. Així doncs, comença a buscar-la. Al principi no té sort, però al final descobreix totes les mentides de la...