JOSAFAT
Páginas: 4 (852 palabras)
Publicado: 18 de mayo de 2015
Josafat (teatralització)
Javier Duran, Raül Bonafacia i Aleix Lorenzo
(Durant tota l’obra, el narrador està en
cursiva
i en gris)
CAPÍTOL VII: pàg. 8086
Narrador:
Fineta no era dona que renunciés de cop i volta a l’amor
d’un home, i menys a l’amor de Josafat. I tornà a pujar la rampa de
Santa Maria, tornà a acaronarla el vent de la tarda, i ella tornà a mirar
l’horitzó, com si prengués comiat d’aquella llum, d’aquella boniquesa.
[...] Amb tot avançà, lenta i flexible, fins a arribar prop del campaner, que l’esguardà amb recel.
Josafat:
Aparta’t, bagassa —
foren les seves paraules
—;aparta’t,
veste’n, res no tens de cercar en aquest lloc. (
I apretà els seus punys de gegant, ferms, durs com els carreus del seu campanar
)
Fineta: Què és això, Josafat? Així m’esperes aprés de tants dies
d’absència? Així em reps quan jo et cerco ardorosa, folla per tu,
anhelosa del teu amor com el primer dia? Adéu, Josafat; me’n torno,
sents?, però no renuncio a les teves carícies, tornaré i hauràs de
sofrirme.
Josafat:
Tu pla te’n guardaràs bé de posar els peus ací?
Fineta:
Per què, Josafat? Què em faries?
Josafat:
No cal pas explicart’ho.
Fineta:
Me’n trauries?
Josafat:
Te’n trauria.
Fineta:
I com, Josafat?
Narrador:
( I Fineta se li apropà una altra vegada [...] Josafat es
recordava de totes les impensades exuberàncies d’aquell cos de dona,
sabia els ressorts que l’enfollien, coneixia les seves extremituds, les
seves agonies, les seves ressurreccions lentes, absorbents, tiràniques,
i tot això el desarmava, el mantenia passiu, abatut, sense habilitat d’allargar la mà i refusar la dona impura.
)
Josafat:
Véste’n, fuig…
Fineta:
No, Josafat, ja no. Per què?
Narrador:
(
Es refregava amb ell
)
Fineta:
Josafat, has ...
Javier Duran, Raül Bonafacia i Aleix Lorenzo
(Durant tota l’obra, el narrador està en
cursiva
i en gris)
CAPÍTOL VII: pàg. 8086
Narrador:
Fineta no era dona que renunciés de cop i volta a l’amor
d’un home, i menys a l’amor de Josafat. I tornà a pujar la rampa de
Santa Maria, tornà a acaronarla el vent de la tarda, i ella tornà a mirar
l’horitzó, com si prengués comiat d’aquella llum, d’aquella boniquesa.
[...] Amb tot avançà, lenta i flexible, fins a arribar prop del campaner, que l’esguardà amb recel.
Josafat:
Aparta’t, bagassa —
foren les seves paraules
—;aparta’t,
veste’n, res no tens de cercar en aquest lloc. (
I apretà els seus punys de gegant, ferms, durs com els carreus del seu campanar
)
Fineta: Què és això, Josafat? Així m’esperes aprés de tants dies
d’absència? Així em reps quan jo et cerco ardorosa, folla per tu,
anhelosa del teu amor com el primer dia? Adéu, Josafat; me’n torno,
sents?, però no renuncio a les teves carícies, tornaré i hauràs de
sofrirme.
Josafat:
Tu pla te’n guardaràs bé de posar els peus ací?
Fineta:
Per què, Josafat? Què em faries?
Josafat:
No cal pas explicart’ho.
Fineta:
Me’n trauries?
Josafat:
Te’n trauria.
Fineta:
I com, Josafat?
Narrador:
( I Fineta se li apropà una altra vegada [...] Josafat es
recordava de totes les impensades exuberàncies d’aquell cos de dona,
sabia els ressorts que l’enfollien, coneixia les seves extremituds, les
seves agonies, les seves ressurreccions lentes, absorbents, tiràniques,
i tot això el desarmava, el mantenia passiu, abatut, sense habilitat d’allargar la mà i refusar la dona impura.
)
Josafat:
Véste’n, fuig…
Fineta:
No, Josafat, ja no. Per què?
Narrador:
(
Es refregava amb ell
)
Fineta:
Josafat, has ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.