Juanjo Saez. "el arte conversaciones imaginarias con mi madre"

el Arte
Conversaciones imaginarias con mi madre

Xavier Manonelles
Historia del Art
Montse Juvé

Reflexió sobre els conceptes del llibre.
Juanjo Sáez. “El Arte Conversaciones imaginarias con mi madre”
Xavier Manonelles Forcada.
Juanjo Sàez ens apropa a través de la pròpia biografia i de forma molt pedagògica al món
de l'Art.
El llibre és la representació de la intensitat amb quel'autor viu l'art i una declaració del que
per a ell significa. Al llarg del llibre, ens va donant les claus per comprendre conceptes
claus del art i de com van sorgir alguns dels moviments artístics al llarg dels últims cents
anys, així com per entendre l'obra d'alguns dels principals artistes del segle XX.
El fil conductor de l'obra són unes converses imaginàries amb la seva mare a través deles quals ens mostra passatges de la seva vida i alhora va fent reflexions i exposant
opinions al voltant dels temes que més l'interessen sobre l'Art i els artistes. D óna la
impressió que l'autor viu immers en aquest món i que el viu de forma molt intensa, que
reflexiona amb actitud crítica i que, com explicita en un moment del llibre ”el paso
siguiente es que la obra no sea la narración o larepresentación, sino la vida” 1.
Ha estat una lectura divertida, amena i, per sobre de tot, molt didàctica. Tanmateix, hi han
alguns punts en els que podria discrepar i que m'agradaria fer-ne esment.
Estant d'acord amb moltes de les opinions que aporta, algunes però podrien ser
qüestionables. Així per exemple, llegint aquest fragment: “Olvidaros de la realidad,
aunque solo sea por un momento ydisfrutad de lo que veis. El arte es mucho mas que un
sistema de representación de nuestro entorno, el arte es tan infinito y múltiple como
personas hay en el mundo. El arte es una ventana abierta a lugares desconocidos.” 2“, es
podria donar a entendre que la immensa majoria de l'Art anterior al segle XX o bé, no és
art o bé, és un art de segona categoria i, que qualsevol obra que no siguirepresentativa o
figurativa, només per aquest fet, ja es pot considerar un obra d'art i que es pot tenir en
comte.
En el mateix sentit, en la pagina 170 diu: “ -¡ves, Dalí si que me gusta! -Ya, porque es un
virtuoso. Pintaba cosas raras pero figurativas, se entiende lo que es, además lo hacía
muy muy realista”.

1Cita pg 207
2 Cita pg 47.

2

Reflexió sobre els conceptes del llibre.Juanjo Sáez. “El Arte Conversaciones imaginarias con mi madre”
Xavier Manonelles Forcada.
No entenc el perquè d'aquesta critica a l'art figuratiu. Si algú l'utilitza potser és perquè és
el millor mitjà del que disposa per expressar-se. No cal nomenar la llarga llista d'artistes
que han utilitzat la figuració però personalment, unes dels millors expressions artístiques
de la historia del art,han estat les pintures de la època blava d'en Picasso.
En la pagina següent diu: “odio el virtuosisimo”. Per què? El mateix Picasso era un virtuós
(recordo els dibuixos al carbó que vaig veure fa molts anys al Museu Picasso de
Barcelona, eren sens dubte dibuixos d'un gran virtuosisme), i estic segur que és per
aquest mateix motiu que Picasso va poder fer una gran obra com el Guernika. No veigcom un artista que no sigui un virtuós por arribar a fer una obra de la importància del
Guernika.
M'ha semblat molt interessant la comparació que fa entre les esglésies romàniques i les
catedrals gòtiques amb la construcció de museus com el Guggemheim. Compara les
expressions “creer en Dios” i “creer en el Arte”3. Quina es la diferència entre la gent
d'aquella època, que quedaven admirats iempetitits davant d'una catedral, i nosaltres
davant d'un edifici com el Guggemheim?. Potser trobarem la resposta si entrem dins de
algun d'aquest edificis. La fe?. En el passat, la fe en creure en els misteris que la religió
proclamava i actualment, la fe en creure que moltes obres d'art que s'exposen en els
museus d'art contemporani són obres amb un autèntic valor artístic. Segurament, en el...