Kamskmsa

holaholamdklwemjdfklmweklmfklewklmnfklnweklnflknkldwnklenknklnwelknklwnklnkwlnknkwnklnwklnklwnklnwklnero podra ser determinant de disminució de la pena si el Tribunal ho considera just.
La obediencia deguda apareix a la llei Argentina 23.521, en la qual s'estableix la no imputabilitat de delices comesos per membes de les Forçes Armades y policials, en tant hagin actuat per obediencia debida aels seus superiors. Posteriorment fou deroogada en l'any 2003.
Aquesta obediencia, s'ha danalitzar desde una prespectiva etica, és un acte lliure de l'home, que, com a conseqüencias te necessariament un valor moral.
LA obediencia es una virtud, en la qual es fa propia la voluntat del superior, per a que d'aquesta manera s'aconsegueixi el be comú que per un mateix no es assolible. Per tant, podemextreure'n que el be comu es un element primari de la legitimiterwjklmklmklmklmklmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmkmNaturalesa jurídica
La naturalesa jurídica de l'obediència deguda és un dels temes més debatuts per la doctrina. No obstant això, pel general, l'efecte és similar: se sanciona penalmente al superior que va donar l'ordre i s'eximeix al subordinat. Dintre de les posicionsdefensades es troben les següents:


1 Causal de justificació

L'obediència deguda seria una causal de justificació i, per tant, exclouria l'antijuridicidad de les conductes realitzada sota ella. Aquesta ha estat històricament la posició tradicional, encara que actualment es troba abandonada pels autors, salvo per uns pocs (com J. M. Rodríguez Devesa i J. J. Queralt). En alguns casos se li tracta com unafigura específica del compliment de l'haver de (justificant) i en uns altres s'intenta delimitarla d'aquesta últim.

Expressament se li contempla com causal de justificació en el Codi Penal de Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador i Itàlia.

Aquesta posició ha estat abandonada pels juristas penals, entre altres raons:

Perquè no és capaç d'explicar per què s'exclou el càstig del subordinatmantenint la del superior que va donar l'ordre, o sigui, per què s'afirma que –la mateixa acció– està prohibida per a un i permesa –justificada– per a l'altre;
Perquè aquesta opció priva a la víctima d'emprar la legítima defensa en contra de l'acte del subordinat, ja que aquesta és aplicable només enfront de conductes prohibides, i
Perquè provocaria la impunitat dels col·laboradors (còmplices iencubridores), ja que no existeix participació criminal en cas d'actes justificats.


2 Causal d'absència d'acció

L'obdiencia deguda seria una causal d'absència d'acció, ja que el subordinat no executaria una acció a l'executar l'ordre, sinó que només seria un instrument del superior. Per aquesta raó aquest últim podria ser sancionat com autor (mediato) i la víctima podria defensar-se legítimament del'atac. És una posició poc difosa, que aparentment supera les objeccions de l'anterior.

No obstant això, no ha estat recolza per la majoria dels autors, al ser considerada irreal. Doncs no tindria sustento postular que el subordinat es troba sotmès al superior com un mer instrument de la seva voluntat, ja que, si bé la voluntat del subordinat podria generar-se de manera defectuosa, no mancad'ella i, per tant, si estaria actuant.


3 Causal d'error

L'obediència deguda es tractaria d'un supòsit d'error (i tractada en la teoria de l'error), doncs el subordinat executaria l'ordre sota la creença que obra lícitamente –conformi a Dret–. Per això aquesta posició ha elaborat una teoria de l'aparença, que assenyala que les ordres impartides al subordinat estarien, en part, emparades per unapresumpció de legitimitat (o legalitat), pel que aquest no requeriria conèixer que elles són lícites, bastant amb que en aparença no infringeixin oberta o manifiestamente la llei. És una posició que gaudeix d'important prestigi a Iberoamèrica.

Se li reconeixeria en aquest sentit en el Codi de Justícia Militar del Perú i en el Codi Penal Militar i la Llei de Forces i Cossos de Seguretat d'Espanya...