kant (catalan)

Kant(1724-1804) Konigsberg(prúsia) la seua filosofia s’anomena “criticisme” i té com a màxim exponent la seua obra “crítica a la raó pura”(1781)
La pregunta fonamental a contestar és: la metafísica és o no una autèntica ciència? Kant establix com a fet inqüestionable que existeixen ciències com les matemàtiques i la física i a partir d’elles intenta establir quines son les seues condicions iuna vegada definides comprovar si la metafísica les pot complir o no
El coneixement científic era establir mitjançant lleis regulars i constants, valides universalment i necessàries una descripció veraç sobre una determinada area de la realitat basant-se en l’experiència, es a dir , es la fusió dels informes que rebem de la experiència però organitzats elaborats per les exigències de laracionalitat humana
S’expressa en lleis de la naturalesa que son manifestacions exigides per la racionalitat que no poden ser contravingudes, que vinculen determinants esdeveniments entre si establin una relació de proporcionalitat
El suport extra mental(sensible), natural ,exterior al esser humà: els OBJECTES
Les condicions pròpies de l’intel·ligible, pròpies i exclusives esser humà que adapten iinterpreten allò rebut del exterior aquestes interpretacions constitueixen: els SUBJECTES
d’ací podem deduir que un coneixement basat en fets extra sensorials no serà vàlid

La ciència per tant haurà de seguir les condicions del c.cientific,es a dir, serà universal necessari i racional,i per tant,s’haurà de conèixer alguna cosa a priori

L’experiència dona un coneixement a posteriori però laracionalitat exigeix que les lleis científiques siguen a priori, abans de Kant ja es va intentar establir la relació entre aquest aparent contrasentit

Per una banda es racionalistes negaven el valor de l’experiència mentre que els empirismes ho feien amb es exigències de la racionalitat, per a Kant ambdós confonien el fonament del coneixement amb el seu origen , per a Kant les condicions delconeixement científic venen sintetitzades en el que ell qualifica com a judicis sintètics a priori
Kant considera els judicis sintètics a priori: extensius basats en l’experiència , universals i necessaris com els principis de totes les ciències







Kant fa una distinció entre els diferents significats del terme a priori
Per una banda es troba el mes corrent, el de ser “anterior al’experiència” , d’altra banda també significa que es “independent a l’experiència” ,i per últim el significat de
“necessitat” per el fet de ser aliens al objecte
Per a Kant allò a priori es universal i necessari i aquestes característiques son atorgades per les característiques cognitives de l’esser humà que fan possible el reconeixement de l’objecte sensible, concloent per a Kant el apriori no es mes que una sèrie de condicions innates imposades per el esser humà als objectes del mon sensible

Transcendental, es allò a priori aportat per l’esser humà que fa possible el coneixement sintètic de la realitat
Aquest terme pot estar emprat com a conjunt de facultats inherents en e subjecte, a priori dels objectes que fan possible el coneixement,
A diferencia amb l’a priori esque transcendental fa referència a les facultats cognitives de l’esser humà i com a ciència que estudia la realitat i l’existència de les condicions a priori del coneixement

El coneixement no depèn dels objectes sinó dels subjectes,
Kant evoluciona des de la seua primera concepció de que l’esser humà ha de sotmetre’s als dictats i informació de l’exterior fins a una postura mes transcendental,es a dir, concep el esser humà com a posseïdor de capacitats i facultats especifiques i inherents de conèixer a les quals s’han de sotmetre les sensacions rebudes de l’exterior
Aquestes facultats persisteixen i son independents dels objectes rebuts
Kant considera que el conèixer es algo propi de esser humà i te elements a priori aportats per aquest,Es a dir, l’esser humà no es un agent...