kant

KANT

TRANSCENDENTAL
L’IDEALISME TRANSCENDENTAL DE

KANT
El pensament de Kant representa un intent vigorós i original de superar,
sintetitzant-les, les dues corrents filosòfiques fonamentals de la modernitat: el
racionalisme i l’empirisme. L’obra de Kant, no obstant, no es limita a tal síntesi
superadora, sinó que en ella conflueixen tots els fils més importants de la trama de
l’èpocamoderna. Pot ser considerada, per això, com la culminació filosòfica del segle
XVIII. L’obra de Kant efectivament no pot ser compresa adequadament, a no ser des de
la perspectiva complexa dels interessos i ideals de la Il·lustració. Ara ens ocuparem de
la filosofia de Kant, atenent a quatre importants nuclis temàtics: en primer lloc a la
concepció kantiana de la filosofia i al sentit que, per aKant, adquireix l’empresa de
realitzar una crítica de la raó, en connexió amb els interessos filosòfics de la
Il·lustració; en segon lloc ens ocuparem de la crítica a què Kant sotmet la raó teòrica
en la seva relació essencial al coneixement de la naturalesa; en tercer lloc, ens
ocuparem de la raó pràctica en la seva essencial relació al coneixement moral i a la
tasca moral; finalment,tractarem d’oferir una visió totalitzadora del pensament
kantià a través de la seva concepció de la religió i la història.
APUNT BIOGRÀFIC: Immanuel Kant
La seva vida (1724-1804) no va tenir res d’excitant ni extraordinari. Home de
profunda religiositat, que es deixa traslluir a través de la seva obra, formalment àrida
(fou educat en el pietisme), sobri de costums, de vida metòdica, benèvol,provincià (tan
sols una vegada en la seva vida va sortir de Königsberg, la seva ciutat natal, i no va
anar-se’n lluny ni per molt de temps) i fadrí (com Descartes, Spinoza, Locke i
Berkeley), Kant encarna les virtuts (i, tal vegada, l’avorriment) d’una vida dedicada
enterament a l’estudi i l’ensenyança. Profundament imbuït dels ideals de la Il·lustració,
Kant professà una simpatia profunda pelsideals de la independència americana i de la
revolució francesa. Fou pacifista convençut, antimilitarista i aliè a tota forma de
patriotisme excloent.
Les obres de Kant solen distribuir-se en tres períodes, que usualment es
denominen pre-crític, crític i postcrític. El primer correspon a la seva filosofia
dogmàtica, a la seva acceptació de la metafísica racionalista, seguint a Leibniz i Wolff.Les seves obres més conegudes i influents van ser escrites en el segon període: la
Crítica de la raó pura (1781, 2ona edició l’any 1787), la Crítica de la raó pràctica (1788)
i la Crítica del judici (1790). A més d’aquestes obres, Kant produí una notable quantitat
d’obres i opuscles. L’originalitat, el vigor i la influència del seu pensament obliguen a
considerar-lo com un dels filòsofs mésnotables de la cultura occidental.

1

KANT

LA
I. SENTIT D’UNA «CRÍTICA DE LA RAÓ PURA». LA
IDEA DE FILOSOFIA
Com Descartes i Spinoza, com Locke i Hume, Kant és a vegades considerat
exclusivament un teòric del coneixement. Aquesta interpretació de la filosofia
kantiana és unilateral i, per tant, pot portar a una visió deformada i superficial de la
figura i importància de Kant. Enefecte, el seu pensament sorgeix motivat per la
situació específica en què es troba la filosofia i la societat del seu temps i per una
exigència de clarificació de l’home i de la societat, en el context històrico-social —
cruïlla antagònica d’alternatives i de camins— de la Il·lustració
Il·lustració.
Aquesta exigència de clarificació, assumida per la filosofia kantiana com la seva
tascaprincipal, és fins a tal punt important que tan sols des d’ella és possible calibrar
el sentit i l’abast de la figura de Kant com a teòric del coneixement i com a filòsof de la
ciència.
La cruïlla antagònica de camins que Kant viu i experimenta és l’originada per
una diversitat d’interpretacions de la raó, punt de partida del pensament modern, des
del qual es determinen:
- El quefer científic.
-...