Kant

KANT
Kant realitzarà una síntesi superadora del racionalisme i del empirisme.
L’obra fonamental de Kant és la crítica de la raó pura. Es tracta de la facultat general pel que fa als coneixements a que es pot arribar inependenment de la experiencia. Així doncs, la metafísica i la facultat humana per a constituirla serán el tema fonamental de l’obra.
El fil conductor de tota l’obra serácontestar a una pregunta: Es posible la metafísica com a ciencia? Aquesta pregunta en el fons és una pregunta per la nostra capacitat de coneixer a priori, (independentment de tota experiencia).
Kant será el primer que proposa una teoría del coneixement establert. Partix de l’existència real i vàlida de la física de Newton a diferencia de Descartes. Aleshores Kant constata que mentre la ciencia(matemática i física) dona l’acord i el progrés, en la metafísica no hi ha acord ni progrés.
Com hem dit abans, el problema escencial que Kant es planteja es la posiblitat de la metafísica, per això comença el pròleg mostrant la seua perplexitat per la situación en la que aquesta s’encontra. El descrèdit en el que ha caigut aquesta disciplina es fa més patent en contrast amb l’èxit obtingut per altresciències. És exemplar, per a Kant, el cas de la lógica, les matemàtiques y la física.
La lógica es una disciplina que no ha endarrerit des de els temps d’Aritóteles, però, tampoc ha necessitat avançar més. Es tracta així d’una ciència conclosa.
La matemática tambés és, per a Kant, una ciencia que trancita pel camí segur de la ciència, malgrat que els esforços per conseguir-ho hagen sigut majors queels de la lógica.
La física va tardar encara més en convertir-se en ciencia. Però, finalment, va deixar de ser un “caminar a les palpentes”.
Que aquestes disciplines siguen ciències significa que progresen, es a dir, que afegixen nou saber al ja obtés.
No obstant, la metafísica es troba en una situació molt diferent a la descrita per a les altres ciències. Per a Kant, la metafísica, no haencontrat el camí de la ciència.
Per respondre a aquesta qüestió, és necessari analitzar les condicions que fan posible el coneixement científic per comprovar que eixes mateixes condicions també poden donar-se en metafísica.
La preocupació de Kant es situa en les condicions que fan posible el coneixement. Kant mai aparta la vista dels dos punts cardinals que orienten la seua teoría del coneixement.-La física de Newton: és per a Kant el model de coneixement universal i necessari del que ningú pot dubtar.
-El empirisme de Hume: que confería a l’experiència tota la responsabilitat en el procés del coneixement. De l’experiència l’única cosa que es pot obtindre son dades contingents.
-El racionalisme: que eliminaba el paper de l’experiència en el coneixement, donant cabuda a un innatisme queKant no anava a aceptar.
Per tant, ninguna de les doctrines tradicionals era capaç d’explicar la universalitat i necessitat de la ciència.
Per a Kant, el coneixement que tenim del món és un procés que s’inicia en l’experiència i no en nosaltres; defensa que malgrat que tot el nostre coneixement comence en l’experiència, no tot ell deriva de ella. El coneixement és el resultat de la interaccióentre lo donat per l’experiència i lo aportat per el subjecte, contituint ambdós elements, les seues condicions de posiblitat, de les quals distinguim dos tipus:
1-Condicions materials: informació sensible, procdent del món empíric, que fan posible el coneixement. (es refeix al contingut sensible del coneixement)
2-Condicions formals: Aquells elements que aporta el subjecte, fentposible el coneixement del món de les coses. Són la forma en la que apareix el contingut sensible del coneixement.
Kant les anomenna condicions trascendentals.
Per tant, per a Kant, el coneixement és un compost de lo que deriva de la experiencia i de lo que és independent de ella, sent, aquesta última condició, la responsable de la universalitat i necessitat del nostres coneixements....