kjalksjdifhusad

Fer l'escrit havem de:

- Argumentari: Arguments que farem servir (proves per argumentar)
- Estructura de funcionament
- Preguntes per desmuntar la teoria de l’altre
- Preguntes que ens poden fer i la seva resolució
Estructura del funcionament
- Parlem de la nostra opinió (Si/No)
- Respectem el torn de paraula de l’altre grup
- L’escoltem i responem a les seves preguntes amb els nostresarguments
- Posem algún video per exemple si ens toca defensar el sí, (videos de periodistes perseguint-los en les seves vacances, criticant-los (petó Sara i Iker casillas),  futbolistes amb ambolies al camp, o lesions, etc)
- Posem algún video per exemple si ens toca defensar el no, (videos de gent treballant al camp, i videos de futbolistes de festa, amb els cotxes, i tot)
- Escollirpreguntes per acompanyar els videos i desmuntar del tot els arguments de l’altre grup.


Si.
Andrea: De debò es mereixen tants diners? La nostra resposta és sí, i el motiu fonamental és que generen encara més del que cobren. El 60% dels ingressos es van, directament, a pagar els sous dels jugadors. Hi ha franquícies en les quals la inversió es queda per sota del límit salarial, però, en general, elsequips es reforcen fins a on poden i han de fer equilibris impossibles per quadrar els comptes dins del reglament. També cal pensar que un jugador ha de pagar moltíssims impostos, un alt percentatge al seu representant i que té unes despeses ‘de representació’ molt superiors als de qualsevol mortal.

Edurne: Al nostre parer és una quantitat que pot tenir diverses justificacions.
En primer lloc,en realitat, a tot el món hi ha molt pocs esportistes d'elit que estiguin cobrant aquestes quantitats; entre futbolistes, *basquetbolistas, tennistes, golfistes, pilots de formula 1 i possiblement els estels del *beisbol o del *futbol americà, que han de ser els que més diners cobren. Aquestes són remuneracions dels grans estels. La resta d'esportistes professionals poden guanyar bons sous,d'acord, però aquestes no són quantitats astronòmiques. Cal tenir en compte que molts esportistes d'elit arrossegaran tota la seva vida les seqüeles mèdiques de la seva activitat esportiva professional. En els últims temps s'han multiplicat els informes segons els quals l'esperança de vida d'un exjugador és molt inferior a la d'una persona normal. Els fetges, ronyons, cervells i cors comencen a fallar,en alguns casos, molt pocs anys després de la retirada, i l'edat també és un factor molt a tenir en compte al món de l'esport.

Alba: Sí, evidentment que un cirurgià, per exemple, hauria de cobrar més del que cobra però no per això hem de criticar i menysprear els sous dels esportistes. Això és culpa de l'estat que hauria d'augmentar la partida econòmica que va dirigida a la sanitat.
Encaraque a dies d'avui, tal com està el país, no es pot pagar tant a la sanitat posat que no hi ha treball i s'aporta molt menys diners a l'estat.
En segon lloc, quan es calcula el que cobren, també cal calcular tot el que generen aquests esportistes amb el seu treball. Econòmicament, gràcies al *futbol i per tant gràcies als futbolistes que són autèntics protagonistes, es construeixen estadis,s'escriuen periòdics, es fan programes de televisió i de radi, es venen bufandes, samarretes, botes, infinitat de *gadgets i productes de “*merchandaising”. Tot això engega una roda que dóna treball a molta gent i que per tant també genera molta riquesa.

Rubén: A part dels diners, el *futbol també genera il·lusió, diversió, cohesió social, sentit d'integració i pertinença a una determinada societat iencara que això no és quantificable econòmicament jo crec que són valors molt positius al món actual.
Un altre argument que de vegades esgrimeixen els detractors del *futbol, en contra dels sous tan alts dels futbolistes és que aquests no s'han esforçat per arribar on estan. Al meu semblar aquesta afirmació és completament falsa; potser no són, generalment molt intel·ligents, ni tenen grans...