kjbk

11-12-12
Els preus agraris són en general bastant baixos, hi ha una certa contracció monetària i en moltes zones, fins i tot afavorides com els EUA, hi ha moviments camperols importants. Però bàsicament és una crisi agrària que afecta Europa. Ve acompanyada d'una pèrdua de prestigi cultural i polític de gran part de les elits agràries. Baixava la renda de la terra i augmentava a nivell mundialla producció de productes bàsics, fonamentalment els cereals. Tot agreujat per l'abaratiment dels costos addicionals del transport (marina mercant a vapor, amb major tonatge i velocitat, xarxa ferroviària, tècniques frigorífiques ...). La tònica general és doncs la del descens de preus, per l'augment de l'oferta, sí, però també per la contracció monetària del període 1873-93, a nivell mundial. Afinals del XIX es descobririen noves mines d'or a Sud-àfrica i Arizona i a partir d'aquest moment, a més de que el més dur de la crisi havia passat, la circulació monetària es recuperaria.
Anglaterra, Alemanya ... veuen un augment de les importacions de blat, i els preus baixant. La crisi de l'agricultura europea va acompanyada de la gran emigració, en el sentit del agro a la ciutat, i cap aaltres països. Durant la primera revolució industrial el procés de migració era lent i selectiu, no es va nodrir la indústria principalment de gent procedent del camp. A la segona revolució industrial però, a partir dels 70, si es pot establir aquesta relació directa. L'agricultura anglesa pràcticament va deixar de ser significativa en el conjunt de l'agricultura europea. En el cas alemany (i demolts països mediterranis) la tendència va ser a intentar protegir després polítiques proteccionistes. És el moment de les grans tendències proteccionistes, dels cerealistes i dels arrossaires (l'arròs de l'Albufera s'enfonsava per l'arribada de l'arròs asiàtic). Les polítiques proteccionistes no van evitar un fenomen bastant general, especialment a l'Europa del sud: l'abandonament dels interessosagraris per part de determinats sectors urbans i burgesos. Aquests haurien diversificat els seus riscos penetrant les seves inversions i negocis a la terra, allà pels anys 40. Aquesta xarxa d'interessos urbans amb la terra comença a trencar. Paradoxalment, la sortida sovint d'aquesta crisi suposa, en algunes zones mediterrànies, el que el petit o mitjà camperol vegi augmentada o arrodonida sevapropietat, o fins i tot tingui més facilitats que en altres moments per accedir-hi.
Una cosa semblant passa entre sectors de la mitjana noblesa russa. La reforma de 1861 va suposar un petit augment de la propietat camperola, però molt poc significatiu. Tres factors provoquen aquest abandonament de propietats: baixada de preus i rendes agràries, forta agitació social (fins i tot perenne violènciacamperola, fins i tot després de l'abolició de la servitud), crisi i fam de la dècada dels 90 i finalment la crisi de 1905, una crisi també revolucionària. El còctel format contribuí a aquest abandonament, i al lent avanç de l'augment de les propietats dels kulaks (petits o mitjans pagesos propietaris).
A la zona Mediterrània, va ser un context favorable per a la renegociació de les condicions del'usdefruit de la terra: determinades formes de tinença van ser reformats i es va facilitar, si no sempre l'accés a la propietat, si la major durada de la permanència dels treballadors en la terra. Açò suposava l'abandonament de molts interessos de la terra, i un certo fortaleixement dels arrendataris.
Un procés de readaptació de cultius i eliminació d'altres. A la Mediterrània el cerealpràcticament desapareix. Abans conrear blat no era una irracionalitat, però ara es reemplacen per produccions arbustives o fruiters, o per una agricultura molt més lligada a les demandes de determinats nuclis urbans, un mercat més selectiu i específic.
Són els anys de la segona revolució industrial, encara que algun estudiós ha parlat de crisi industrial, ja que el context era en general de baixada de...