Kmjhgfdcvbjklñ

Parlem primer una mica sobre l'autor. Vicent Andrés Estellés va naixer a Burjassot, al 1924. A la seva
juventud, va treballar al negoci familiar, el forn ; més tard va treballar a l'orfebrería. Gràcies a una beca va
poder estudiar a l'escola oficial de periodisme i tot seguit es va dedicar a la crítica literaria y cinematográfica.
Era un jove periodista amb vocació de poeta que escrivia versosi versos, infatigable, i alguna vegada els
publicava: Ciutat a cau d'orella, editat a València el 1953, fou el primer dels quatre poemaris que van veure la
llum durant les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta.
Li va donar a coneixer un entorn hostil entre les autoritats de la Postguerra. Moltes de les seves obres no
pogueren ser publicades fins la mort del general Franco.
De lamateixa generació que Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés
(Burjassot, 1924 − València, 1993) inicia la seva producció poètica a la postguerra. Ho fa des de la perifèria
literària que era la València d'aleshores i al voltant dels cenacles on s'aplegaven Xavier Casp, Joan Fuster i
altres membres de l'incipient catalanisme valencià de la represa.
Durant la sevavida va publicar més d'un centenar de llibres.
Estellés va morir a València al 1993.
Les seves obres estan caracteritzades per una sèrie de trets que el fan tan particular, diferent de la resta
d'autors:
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant−se com a intèrpret dels mots de la tribu i de
les reivindicacions del seu poble. S'identifica com a un més, que pertany a lacol.lectivitat, i no es considera a
un graó mes amunt de la resta pel fet de ser poeta (com feien els poetes anteriors, d'altres èpoques).
Es tracta d'una literatura realista, que s'aproxima molt a la realitat ja que es centra en fets cassolans. Per a
aconseguir−ho, utilitza un llenguatge col.loquial, que en ocasions resulta fora de lloc (quan parla de l'orina, o
de l'entrecuixa, etc), i avegades utilitza comparacions i metàfores relacionades amb el món del forn (el negoci
familiar). També per donar als seus poemes un carácter col.loquial, en alguns dels seus textos els escriu en
segona persona.
La seva temàtica es centra en les realitats que l'envolten, com ara l'amor, (tant quan parla d'amors furtius que
sovint intuïm vivament pintats per la seva imaginació com quan evoca unamor conjugal llargament viscut i
fidel com la mort mateixa, un amor "per a tota la mort") que esdevé el moll de l'espinada de tota la seva lírica,
en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més
sofisticades del desig o fins als sentiments més estrictament espiritualitzats. Una manera insòlita en la poesia
catalana anterior i pocfreqüent en la posterior.
També apareix la missèria, la fam, la mort, temes que en aquell moment eren els problemes més freqüents.
Problemes que al començament la gent pensava que duraríen quatre dies Però no fou així.
Alguns dels seus poemes reflecteixen la pèrdua d'esperança del poble, front als diversos problemes
anteriorment nomenats.
Per a situar els seus poemes a una escena, mai utilitza ellocus amoenus , a diferència de la resta d'autors.
Sobretot menciona llocs normals, sense característiques meravelloses i extraordinaries (el racó de l'escala, al
costat del riu,), sinó que utilitza els espais reals, propis de la quotidianitat, del día a día.
Pel que fa als recursos que sol utilitzar, hem de dir que fa us expressiu de topònims, carregats de simbolisme,
tant si es tracta de nomsde carrers de València o de partides rurals locals.
1

I, perquè es diu Llibre de meravelles? Ramon Llul va escriure aquesta ambiciosa novella didàctica durant la
primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa
correntment l'obra, no és un heroi sense màcula com Blaquerna, que intervé decisivament en l'organització de
les...