la 2a republica

La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936).

1. La proclamació de la República i el període constituent.

1.1. Les eleccions i el govern provisional.

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb la victòria dels partits del Pacte de Sant Sebastià (republicans, PSOE i nacionalistes) a les principals ciutats. Malgrat que els monàrquics obtingueren més regidorsperquè a molts pobles només es presentaren ells.
El 14 d’abril l’ajuntament d’Éibar (Guipúscoa) va proclamar la República. A partir de llavors va passar el mateix a moltes localitats. Veient-se sense recolzaments Alfons XIII va marxar cap a l’exili.
Els representants del Pacte de Sant Sebastià van proclamar la Segona República a Madrid i es van constituir en Govern Provisional, presidit perNiceto Alcalá-Zamora i va prendre mesures urgents: convocatòria per a l’elecció de Corts Constituents el 28-VI, amnistia per al presos polítics, llibertats polítiques i sindicals i protecció dels pagesos expulsats de les terres per no pagar les rendes.
A Catalunya es va imposar una nova força, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Lluís Companys va proclamar la República des de l’ajuntament i,hores després, Francesc Macià va proclamar la República Catalana.
Membres del nou govern van pactar amb Macià que deixés el tema de l’autonomia de Catalunya en mans de les noves Corts.

1.2. La Constitució del 1931.

A les eleccions del 28-VI es van imposar els candidats republicans i socialistes davant una dreta desorganitzada.
Alcalá-Zamora i els ministres catòlics van dimitir a l’octubreper la seva disconformitat amb la política de laïcitat de les Corts. El nou president del Govern Provisional fou Manuel Azaña.
Al XII-1931 es va aprovar una Constitució democràtica amb: -àmplies llibertats individuals i drets socials; -dret de vot d’homes i dones des dels 23 anys; -laïcitat amb matrimoni civil i divorci; -possibilitat d’autonomies regionals; -Corts unicamerals; -president de laRepública amb poders limitats; -president del govern responsable davant les Corts; -Tribunal de Garanties Constitucionals (per primera vegada).
Un cop aprovada la Constitució les Corts van elegir president de la República Alcalá-Zamora,mentre Azaña va passar a dirigir un govern de republicans d’esquerra i socialistes.

1.3. Partits i sindicats a la Segona República.

1.3.1. Les formacionsd’esquerra.

La principal força era el PSOE, amb un sector socialdemòcrata dirigit per Indalecio Prieto i Julián Besteiro, i un de revolucionari encapçalat pel dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero.
Els republicans d’esquerra tenien varis grups: -Acción Republicana, de Manuel Azaña, que va ser la figura clau d’aquest sector; -el Partido Republicano Radical-Socialista, de Marcel·lí Domingo;-l’Organización Republicana Gallega Autónoma (ORGA), de Santiago Casares Quiroga. Aquest grups es van fusionar el 1934 com Izquierda Republicana (IR).
El Partido Comunista de España (PCE), obedient a les directrius del líder soviètic Stalin i dirigit per José Díaz i Dolores Ibárruri “Pasionaria”. No va ser important fins la Guerra Civil.
Els anarquistes tenien la princpal força sindical, laConfederación Nacional del Trabajo (CNT), però també estaven dividits entre els anarcosindicalistes moderats o trentistes, encapçalats per Ángel Pestaña, i els revolucionaris de la Federación Anarquista Ibérica (FAI), amb Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Joan García Oliver i Frederica Montseny.

1.3.2. Les formacions de centre i dreta.

Hi havia grups que acceptaven la Constitució però volienuna política moderada, sent la principal força el Partido Republicano Radical (PRR) d’Alejandro Lerroux, on s’havien incorporat molts dels antics liberals. Altres grups menors eren d’antics monàrquics: el Partido Republicano Progresista de Niceto Alcalá-Zamora, el Partido Republicano Conservador de Miguel Maura i el Partido Liberal Demócrata de Melquíades Álvarez.
A les eleccions del 1931...