La comedia griga

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1038 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 8 de diciembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
La
Comèdia
[pic]

- Index:

1.- Introducció.

2.- Origens de la comèdia.

3.- Característiques de la comèdia.

4.- Tipús de comèdies.

5.- Autors i obres més importants.
Introducció.

Parlar de la comèdia representa endinsar-nos en una de les manifestacions espirituals més complexes de poblehel·lè, donat que al seu interior es combinen una gran cantitat d’aspectes que porten com a resultat, un acord plurisemantic on l’objectiu no es precisament causar la rialla del espectador. En primera estança s’ha de tindre present que els deus al·ludits en aquests tipus de peçes son un retrat psicologic d’una comunitat completa, el exhibir els seus pijors vicis, apunta a crítiques socials, que erenutilitzades contra xarlatans i falsos profetes. Vegem la manera en que Aristòfanes en la seua comèdia “Plutó” la conducta i pensaments de bona part del panteó grec presentant com a part de la seua naturalesa la soberbia i el egoisme, comportant-se com els éssers menys virtuosos del mon, disputant-se els cults dels mortals menesterosos de sacrificis i ofrenes, els deus ofereixen les seues habilitats iserveis de la manera més grollera que es pot imaginar.

Origens de la comèdia.

El cultiu de la comèdia es succeix a Grècia al llarg de dos segles: des des mitjans del segle V a.C. fins mitjans dels segles III a.C., els alexandrins van dividir en tres etapes este període: l’època Antiga ( fins al 400 a.C. ), Mitja ( fins al 330 a.C ) i Nova ( fina al 250 a.C.).
Les tragèdies esrepresentaven davall els auspicis de l'estat i eren tema de competició. Van obtindre el reconeixement de l'Estat després que les tragèdies, havent sigut posades en escena prèviament pels actors a les seues pròpies expenses. Van ser representades per primera vegada en la festivitat anual de les Dionises Urbanes en el 486 A. C. (quan un cert Quiónides va guanyar el certamen) i en les Leneas (unaaltra festivitat dionisíaca), 440 A. C. Abans i després de la Guerra del Peloponés (431-404 A. C.) es representaven cinc comèdies a l'any en cada festivitat. Durant esta guerra segons pareix el númestrat era el Arcont epònim, i en les Leneas El Arcont basileu. L'obligació de proporcionar un cor requeia sobre els ciutadans acabalats. Els dramaturgs, als que se'ls pagava una quantitat, presentavennormalment només una obra cada u, i competien pel primer premi, que podia no haver sigut més que una Corona D'heura. En les Leneas Pareix que s'atorgava també un premi al millor Actor còmic, encara que no en les Dionisias Urbanes fins a finals del segle I.La Comèdia Antiga d'Atenes va donar un paper important al Cor, va mantindre l'element fàl·lic i va estar relacionada amb el culte a Dionis. Lasegona influència detectada va ser la del drama sicilià (tenint presents les comèdies de Epicarm, que va ser lleugerament major que els primers comediògrafs atenesos), que al seu entendre s'hauria tingut en compte a l'efecte de la trama de la comèdia atenesa (molt diferent de la sàtira).

Característiques de la comèdia.

Les comèdies tenen una sèrie de característiques comunes les quals són:-L’acció sempre recau sobre l’heroi comic, que compleix l’acció i acaba amb els seus oponents.

-El cor:

·El cor entra en l’acció recolçant o oposant-se al protagonista que acaba guanyant l’enfrontament amb els seus enemics.

·El cor sempre acompanya el protagonista en el triomf final encar que hagués estat en contra seua al principi.

·3 tipus decor: reals, personificacions, i fantastics.

-Els personatges: son personatges contemporanis del poeta o mitologics de la historia grega, també deus inventats o personificacions.

-La comèdia esposava i criticava tot alló que indignava al poeta, dirigint-se al pública mb un llenguatge de carrer.

-Tot es deia en un tó burlesc i es deien moltes groseries i acudits...
tracking img