la concepció de la mort



1-Introducció:
-La mort és una vida viscuda. La vida és una mort que ve.-
Gran frase del poeta dramàtic romà Publio Siro,
Estem tan aferrats a la vida que no resulta fàcil acceptar un final. Per protegir-nos, evitem pensar en la mort i, quan ho fem, ens envaeix la por, una por que ja és per si un patiment. La majoria desconeixem com preparar-nos per afrontar aquest moment vital.
Noobstant això, si hi ha alguna cosa en la vida que tots sabem és que els nascuts han de morir. La mort és un fet natural i universal. Malgrat això, vivim d'esquena a la mort. És un tabú, per segons quines cultures, una conversa de mal gust, un pensament que ha de desaparèixer de la nostra ment. És per això que durant les últimes dècades, la societat ha modificat la seva percepció de la mort, així comla forma d'encaixar un fet natural que a tots ens arribarà tard o d'hora.
Fa dècades, les persones morien a casa, envoltades de la seva família, inclosos els nens, amics i veïns. L'acte de morir era, per tant, un fet assumit des de la més tendra infància. Des de nen, es presenciava la mort dels éssers estimats, es coneixia la seva existència i també la forma en què cada un es preparava permorir, per afrontar el comiat, moltes vegades amb dolor.
Actualment amb l'arribada d'aquest segle ens hem allunyat de les nostres arrels, la majoria de la població declara que desitja morir sense dolor, a casa i envoltat de la seva família. No obstant això, la majoria mor en un hospital i, en plena inconsciència, el que evita sofriments.
Fent una retrospecciun anàlisis sobre la concepció de la morten diferentes cultures, he tret puc explicar els canvis en que la societat actual no tingui la.












2.- La societat i la mort.
Tenim que categoritzar la mort, en tres grans fets.
1- UN FET BIOLÒGIC
Des d'un punt de vista biològic, el concepte més clar és que la mort és la fi de la vida. Quan aquest arribava al final, s'atura totes les funcions vitals, que, el passegüent era l'aparició d'uns fenòmens cadavèrics típics: refredament del cos, rigidesa i inici de la descomposició.
2- UN FET SOCIAL
Socialment, la mort és l'acte més inevitable. Els rituals de la mort són necessaris, ja que la mort és l'oportunitat de fer balanç, i certificar el pas del difunt per la vida. (D'aquí la importància del ritual.)
3- UN FET CULTURAL
En general, la cultura ens arrela ala religió que aquest, implica adorar o respectar un poder superior o invisible que ha creat el món i el vigila. L'home demana guia i ajut a un déu o als déus.
Actualment, podem fer dos grans blocs amb relació a les religions.
Religió orientals. Religions politeistes.

-Hinduisme: Sosté que hi ha vida després de la mort, però no com la veuen els cristians i musulmans, en un paradís noterrenal. Creuen en la reencarnació: després de la mort, l'ànima reneix en aquest món, encara que no necessàriament en un cos humà.

- Els budistes: La mort dins del Budisme està molt relacionada tant amb el naixement com amb el renaixement o reencarnació, per això és important entendre la llei de Samsara.

-Aquesta llei diu que hi ha un cicle de naixement i renaixement, en el qual cap persona téuna ànima individual, i que l'existència d'un jo és només una il·lusió.-

El renaixement només és un conjunt de sensacions, impressions, moments presents i el karma que és transmès. Les persones que reencarnen seran les mateixes en la seva pròxima vida, però tindran una vida en conseqüència com actuar en la vida passada.


En el budisme, hi ha cerimònies específiques tant per al naixement comper a la mort que difereixen depenent del país.

Religions monoteistes.

-Cristianisme: La mort és un trànsit des de la vida terrenal cap a Déu. El cos és descompon i l’anima sobreviu. Però la mort en si, és el descans etern al costat del “Creador”, encara que per arribar al cel, haurà calgut complir amb els 10 manaments. (-no robaràs, no mataràs, etc.)

-Musulmans: També creuen que...