La Condició Humana En La Societat Global

LA CONDICIÓ HUMANA EN LA SOCIETAT GLOBAL














Índex

1. Resum ................................................................................ pàg. 1

2. Introducció ......................................................................... pàg. 1

3. Cos ..................................................................................... pàg. 2

4.Bibliografia.......................................................................... pàg. 6

Resum

Al llarg de la història la nostra societat occidental ha anat canviant les seves formes de poder. A conseqüència d’això la condició humana s’ha concebut de diferents maneres segons qui tenia el poder. Aquest ara mateix el té el capital, és a dir, les grans empreses, que dominen a la població local i inclús al’Estat. Aquesta situació de domini mundial per part de les multinacionals a portat a la globalització, que s’ha accentuat amb l’ús generalitzat de les noves tecnologies. Això fa que la concepció de distancia que havíem tingut durant segles es distorsioni i s’ampliï. Tot i així l’Estat continua exercint uns mecanismes de poder sobre els ciutadans que podríem dividir en: la sobirania, el poder dematar; la disciplina, el poder per crear cossos útils; i la biopolítica, el poder per administrar la vida.

Introducció

Aquest treball té l’objectiu d’analitzar la concepció de la condició humana en la nostra societat, i com aquesta s’ha anat globalitzant al llarg dels anys. S’estudien també les teories que han realitzat diversos autors sobre les societats modernes i postmodernes, i coms’han estructurat els vincles socials que s’han creat a partir d’elles.






Per començar a parlar sobre la condició humana primer hem de fer esment a la societat en la que aquesta es desenvolupa. Segons Lipovetsky hem deixat enrere una societat moderna que creia en el futur, en la revolució i en el progrés, ja que es va instaurar com a ruptura contra les tradicions. Ara estem en la societatpostmoderna on dominen l’individualisme i el sentiment de reiteració i estancament. Lipovetsky la defineix així: “cambio de rumbo histórico de los objetivos y modalidades de la socialización, actualmente bajo la égida de dispositivos abiertos y plurales” (1983: 9). Això ho confirma Pierre Bourdieu quan diu que al llarg de la història hi ha hagut diferents models d’individualitat, abans parlàvem de“nosaltres” i ara parlem del “jo”.
La societat postmoderna sent la necessitat de tenir una identitat existencial i ser diferent per arribar a una realització personal. Maffesoli accepta aquest procés de personalització, però diu que això permet la ressaltació del grup:
Además, resulta evidente que la acentuación del grupo es una deconstrución del individualismo, el cual parece prevalecer enquienes se reclaman del positivismo durkheimiano. Este individualismo existe –es innegable- y permite explicar a la sociología naciente la dinámica propia de la Modernidad; pero, al mismo tiempo, se halla compensado por su contrario, o, más exactamente, por la remanencia de elementos alternativos. Esta tensión paradójica es, por cierto, la que garantiza la tonicidad de una sociedad. (1988:160)
Laseva visió de la nova societat que ha sorgit es basa en la comunió, la manera en que els individus se senten part d’alguna cosa, i el que ell anomena el pas al neotribalisme. Aquest consisteix en la constitució d’una xarxa de microgrups als quals pertany una persona, i amb els quals comparteix un afecte i una solidaritat propis de les antigues societats tribals. Així podem veure com es crea unanebulosa, que li direm socialitat, i en la qual l’individu juga diferents papers segons el grup en el que estigui. Això és el que diferencia el neotribalisme del tribalisme clàssic: l’anar voletejant d’una tribu a una altra constantment.
Per altra banda quan parlem sociològicament de cultura, no parlem d’un conjunt de tradicions, costums i llengües, sinó que parlem de la forma en que els...