LA CONSTRUCCIÓ DE LA INFÀNCIA

LA CONSTRUCCIÓ DE LA INFÀNCIA
Els nens i les nenes d’avui

Caramella28

Cris Molins* i Raúl Hernández**

MÚSICA I CULTURA POPULAR

4

Universalment s’entén la infància
com la primera part del cicle de la
vida d’una persona, un grup social
que es relaciona amb unes institucions específiques dins de l’estructura
del conjunt de la població. No obstant, el concepte varia en funció deles diverses societats i dels moments
històrics. El mateix que passa amb el
concepte d’infant que, en aquest cas,
es refereix a l’ésser humà que forma
part d’aquesta generació a la qual els
adults ens hi referim com al col·lectiu que ocupa temporalment un espai
social creat específicament, l’anomenada infància. Depenent del context
en què ens moguem, una persona és
considerada infant ono; per exemple,
en àmbit mundial, la Convenció sobre
els drets dels Infants de 1989 reconeix
aquest estat fins als 18 anys, «pel que fa
a aquesta Convenció, s’entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys,
tret que en virtut de la llei que li sigui
aplicable hagi assolit la majoria d’edat
abans.» Article 1.1
Si ens centrem en el nostre propi entorn podem observar com hi
existeixendiverses aproximacions
per categoritzar l’edat en què comunament coneixem per infància. Una
primera aproximació es produeix a
través de l’edat cronològica que, en
un principi, només ens indica la data
de naixement però que és la referència per obtenir la majoria d’edat, que
dóna accés a un seguit de drets i noves responsabilitats, tot i que alguns
canvis ja s’han anat produint en eltranscurs cap al món adult.
Un exemple del primer fet es
manifesta en com el pas als 18 anys
marca l’accés al sufragi per escollir els
governants i participar de ple dret en
la vida política. Però, si observem el
món laboral s’és prou adult per treballar als 16 i no abans, o també en
l’àmbit penal en què es poden tenir
responsabilitats penals en aquesta
edat, o també es pot decidir sobre elmatrimoni.

Aquestes incongruències i particularitats legals, però, no seran discutides en aquesta reflexió, ens interessa molt més la concepció d’infantesa
en l’àmbit de les primeres etapes de
socialització, en els primers anys que
aniran adquirint tots els continguts
necessaris per esdevenir membres de
ple dret de la nostra societat, per esdevenir ciutadans i ciutadanes.
Tanmateix, lainstitució escolar,
que normalment és la que més es
relaciona amb la infància, utilitza
aquesta aproximació cronològica,
establint la seva obligatorietat entre els 6 i els 16 anys. La mateixa
aproximació la trobem en la medicina: les institucions mèdiques es
relacionen amb la infància tenint
en compte l’edat biològica, separen
infants d’adults en diferents especialitats. Aquests dos àmbitscoincideixen en llegir la infància des del punt
de vista estrictament cronològic.
Si bé fins ara ens hem referit al
moment en què s’estableix el final
d’aquesta etapa infantil, no resulta
tampoc fàcil delimitar el seu inici.
Probablement el més habitual sigui
situar-lo en el naixement, des del
punt de vista biològic, queda clar. No
es pot afirmar, però, que l’inici de
consideració sociales produeixi en
totes les societats en aquest moment, i
és que són molts els exemples narrats
per etnògrafs en els quals un nadó
no comença a ser considerat com a
membre amb reconeixement social
fins passats uns dies després del part i
previ pas d’un ritus. Tanmateix, en el
nostre propi entorn es parla, es juga,
s’acarona, es fa escoltar música als fetus que encara estan a les panxes deles seves mares, mesos abans de nàixer.
Des d’una aproximació psicoafectiva i d’evolució biològica la definició
és fàcil: la infantesa és aquella etapa
de la vida en què l’individu necessita
de l’ajut d’un adult, (concepte que es
defineix en contraposició al primer),
per sobreviure. En aquest sentit, cada

una de les espècies animals dedica un
temps a la cura dels membres més
joves;...