la contaminacio te solucio

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL BARROC
L’estil barroc va sorgir a la segona meitat del segle XVI a Itàlia, després del Concili de Trento, que es va anar estenent per la resta d’Europa. El mot barroc, prové de la paraula portuguesa “berrueco”, amb el significat de perla imperfecta. Aquesta paraula va sorgir posteriorment, inventada pels crítics moderns.
El barroc, no nomès vaser un estil d’art, sinó que també va significar un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l’arquitectura, la dansa i la música. No nomes anava dirigit a les persones amb una cultura molt elevada, sinó que també anava dirigit al poble, a tots aquells que no sabien llegir. Va néixer en un moment de crisi, ja que la societat del segle XVII vivia en un període de moltesdificultats polítiques, econòmiques, socials, científiques, filosòfiques i religioses. Les guerres eren presents en tot Europa, hi va haver revoltes populars, i la pesta negra va arrasar la demografia de tot el continent, la religió enfrontava la contrareforma i el protestantisme. En aquests moments, l’art harmònic i optimista del renaixement ja no era vàlid, degut a la nova mentalitat de l’homebarroc, que propugnava el desengany i el contrast.

L’ARQUITECTURA I L’ESCULTURA
Arquitectura :
L’extraordinari desenvolupament de les fortunes dels monarques absoluts que es fan construir palaus els quals tenen grans proporcions i luxes impressionants reflexen el seu poder. Hi ha una gran obsessió per a utilitzar tot l’espai de l’edifici, per tant, els entaulaments es corven, els murs deixen deser rectilinis i les sales deixen de tenir forma rectangular o quadrada. Es crea una sensació de moviment, amb efectes de llum i diferents perspectives. En quant a la decoració, conserva els temes vegetals, menys a Espanya, on la decoració barroca arquitectònica es manifesta destacadament als interiors.
Italia, continua durant el barroc al capdavant de l’arquitectura europea, és allà on es creael palau barroc.


Alguns exemples d’arquitectes barrocs són:
- Carlo Maderna (façana de Sant Pere del Vaticà, façana de Santa Susana...)
- Lorenzo Bernini ( baldaquí de Sant Pere, palau Barberini...)
- Felipe Juvara ( traça del palau Reial de Madrid).






Escultura:

L’escultura barroca és l’escultura del moviment, davant de l’equilibri i repòs del Renaixement. La gesticulacióexpresiva de braços i mans són freqüents, les vestidures s’inflen, i els seus plegats es fan més abundants, donant lloc a una forma més exagerada del moviment. Amb freqüència és escultura essencialment decorativa, formant part de retaules. Es procura que el marbre i el bronze reprodueixin les diferents qualitats de les coses. Es sobreposen superfícies polides a les desbastades, s’interpretaranexpressions exaltades i es busca la policromia, a Itàlia, s’utilitza marbre de diferents colors, a Alemanya i Espanya amb la fusta pintada a la tradició medieval. Els gèneres que cultiven la escultura són temes principalment religiosos.
Alguns dels escultors que van sobresortir van ser:
- Stefano Maderno ( Cos de Santa Cecília)
- Gian Lorenzo Bernini ( Apolo i Dafne , David)
- Beata Albertoni (Tomba d’Alexandre VII)

GIAN LORENZO BERNINI
Nascut a Nàpols el 7 de desembre de 1598, fou un dels artistes més importants del barroc italià; practicà l’arquitectura, l’escultura i la pintura.
De ben petit, va anar a viure a Roma, ja que el seu pare havia de treballar per un cardenal. Això, va propiciar el desenvolupament del seu talent, ja que treballava al taller del seu pare, que teniala mateixa professió.
De ben jove, Bernini va ser reconegut com a escultor talentós, sota el mecenatge del cardenal Scipione Borghese; les primeres obres de Gian Lorenzo van ser destinades al jardí del cardenal (Príap i Flora). Diferents obres que realitzà de jove, demostren una clara influència de Caravaggio en les seves obres. Una de les més famoses obres que Bernini fa en aquesta època és...