La Dona Al Magreb

LA DONA - EL MAGRIB

LA DONA IMMIGRANT MARROQUINA
*Teresa Losada All6 que caracteritza la dona en I'lslam es, per una banda, el seu nivell considerat inferior i, per I'altra, el seu paper limitat a la família, com a reproductora i educadora; com a guarda de les tradicions i, eventualment, com a productora, nomes en els casos menys afavorits. En el M6n Arab els lligams familiars o clanics estanestretament regits per o la llei islamlca, en quasi tots els ambients -exceptuant els intelmlectuals els marcats per Occident-. Es prefereixen els matrimonis endogitmics, que no dispersen els bens i no disminueixen el poder de la família, als exogbmics. Per a Fhtima Mernissi, socibloga marroquina i estudiosa de la dona musulmana, el problema de la dona no es troba en la religi6, ni en I'lslam,sin6 en la tergiversaci6 dels textos sagrats per part dels homes per legitimar la situaci6 d'opressi6 i I'absencia dels drets de la dona. L'advocada Fadela Sebti, en el seu llibre Vivir como musulmana en Marruecos, diu: *La poligamia, el repudiament, la desigualtat -en detriment de la dona-, el contracte matrimonial, la penalitzaci6 discriminatbria de I'adulteri, el dot, I'herencia, lespossibilitats d'acc6s al treball i la necessitat d'un tutor, fins i tot si la dona 6s major d'edat, s6n alguns dels principals motius de I'opressi6.. La llei islamica reflecteix la naturalesa patriarcal i patrilinial d'una societat basada en els lligams patriagnats (filiaci6 per la línia masculina). En aquest esquema de llei familiar, la dona 16 una ~obligaci6de masclisme^. Les mateixes dones, ja siguin mareso germanes, s6n les que recondueixen i reprodueixen aquest mateix codi que, per altra banda, voldrien canviar per una igualtat de drets. Que aporta I'lslam a la situaci6 de la dona pre-islhmica? La nova religi6 eleva substancialment la situaci6 de la dona, atorgant-lialguns drets i augmentant la seva dignitat. El matrimoni passa de ser una venda a un contracte. Perb I'emancipaci6 no t6 una granassolida ja que I'lslam neix en una societat patrilinial, patriarcal i patrilocal. A mes a mes, I'AlcorA, en fer seu el sistema social existent, legalitza la desigualtat de sexes, ja que aquest sistema es consequ&nciai suport de I'estructura familiar existent i de la sobrevaloraci6 de la virilitat, la qual va arribar a separar la socitat en dos estaments on ambdds sexes compleixen funcionsdiverses: els homes guien I'ordre exterior, mentre les dones romanen a casa. Els codis actuals que regulen la vida familiar es mouen en el binomi tradiciómodernitat. Van ser promulgats despr6s de les independbncies dels diversos pa'isos Arabs i responen a estrat&gies sbciopolítiques i a un afany de buscar la identitat despres de la colonitzaci6. La colonitzaci6 ha significat el descobriment de nous modelssocials i jurídics, perb, en estar acompanyada de I'element explotador que suposa qualsevol colonitzaci6, s'intenta desviar inspirant-se en quelcom nou i diferent, com 6s la tornada a I'lslam. La identitat s'ha de recuperar al preu que sigui. És en aquest context on es situen els codis actuals. Actualment 6s urgent que els musulmans descobreixin la diferencia entre el missatge primordial i lescondicions sociolbgiques del temps en qub fou escrit. Hi ha elements que han de canviar i evolucionar. L'lslam torna a introduirse en totes les capes de la societat. Tot i així hi ha canvis que afavoreixen la dona: mes acc6s a la cultura, homes sensibilitzats pels problemes de les dones, carrecs polítics ocupats per dones... Davant d'aquesta lluita fervent per modernitzar-se, hi ha altres dones quecreuen que el seu deure 6s posar-se el vel i anar tapades, donant l'esquena a tot allb aue diuen aue ve d'occident. La dona Immigrant marroquina La dona marroquina d'ambient tradicional que forma part de la Primera Generaci6 que va arribar aquí, a la decada dels 70 i 80, es va casar quan era una nena. La noia passa de I'autoritat del pare a la del marit; surt del cercle de les nenes de la casa...