La folosofia de Plató

LA FILOSOFIA DE PLATÓ



Dades biogràfiques

Plató neix a Atenes l’any 428 a. C., de família molt noble. Rep una acurada educació. Als 20 anys coneix Sòcrates, qui marcarà decisivament la seva vocació filosòfica. A la mort del mestre i davant del perill de persecució, realitza llargs viatges que el posen en contacte amb importants centres filosòfics, especialment pitagòrics.

Concep unmodel ideal d’Estat, que tracta de portar a efecte a Siracusa, on governa el tirà Dionisi el Vell; aquest, contrari a les idees de Plató, el fa vendre com a esclau. Rescatat per un amic, torna a Atenes en el 387 a. C., on funda l’Acadèmia i es dedica a l’ensenyament i a escriure obres de filosofia.

No ha d’oblidar-se que el principal obectiu de la filosofia de Plató és polític i que, en granmanera, tota la seva teoria ontològica i gnoseològica gira entorn de la fonamentació d’un sistema polític que Plató creia necessari per a superar el que per a ell eren les deficiències de la democràcia de la seva època.


Obres

L’obra de Plató no és un sistema filosòfic tancat, sinó que sofreix un procés d’evolució que va des d’un acostament a les postures de Sòcrates fins a un progressiuallunyament d’aquestes. Les seves obres són, en la seva pràctica totalitat, diàlegs escrits en què Sòcrates és, sobretot en les seves primeres èpoques, l’interlocutor principal.

A la seva obra es poden observar tres principals períodes:
1) Període socràtic: en els escrits d’aquest període Plató reflecteix més el pensament de Sòcrates que el seu propi. Escriu l’Apologia de Sòcrates i el Critó,principalment.
2) Període de maduresa: en aquests escrits Plató utilitza la figura de Sòcrates per a exposar les seves principals concepcions teòriques: la seva teoria de les Idees, la seva teoria del coneixement i el seu model d’organització de l’Estat. Escriu el Menó, el Fedó, el Fedre, la República i el Banquet.
3) Període de vellesa: en aquests escrits la figura de Sòcrates comença a tenir unpaper secundari i Plató corregeix i sotmet a una certa crítica algunes de les seves teories de maduresa, com la teoria de les idees i la seva organització utòpica de l’Estat. Escriu el Teetet, el Parmènides, el Sofista, el Polític, el Timeu i les Lleis.

Com podrem observar al llarg de tota la seva obra Plató utilitza freqüentment les explicacions mítiques, les al·legories i les metàfores.Alguns dels seus passatges més cèlebres i més clarificadors del seu pensament s’han expressat a través de bells mites, com els coneguts mite de la caverna, mite del carro alat, mite de la reminiscència, mite dels metalls, etc.

Probablement fora la insuficiència del llenguatge racional per a expressar les intuïcions filosòfiques el que va motivar Plató al recurs constant i recurrent vers la narraciómítica.


Introducció a la filosofia platònica

Sòcrates, mestre de Plató, havia assenyalat les condicions que el coneixement humà ha de tenir per a ser científic: ha de ser universal i necessari. També havia reivindicat per a l’home –enfront dels sofistes- la possibilitat de tenir coneixements d’aquestes caacterístiques.
La filosofia de Plató comença preguntant-se com són possibles per al’home aquests coneixements. I la seva resposta és clara. Si l’home posseeix uns coneixements que són universals i necessaris, la realitat ha se ser universal i necessària, ja que, en cas contrari, el coneixement científic seria absurd en no tenir un objecte que li correspongués.

Ara bé, enfront d’aquesta posició teòrica, l’experiència ens diu que les coses de la naturalesa, del món en què vivim,són totes elles concretes, canviants i contingents (són així, però res impedeix que siguin d’una altra manera).

I, per això, Plató pensa que a més d'aquest món sensible, compost tot ell d'objectes particulars i contingents, ha d’existir un altre món els objetes del qual són necessaris i universals i a què tenim accès només mitjançant la ciència: és el món de les Idees, de les essències, o...