La força d'un somni

La força d'un somni

El franquisme a Catalunya va enderrocar moltes esperances i aniquilar molts somnis, com el de l'educació. El català va estar perseguir i prohibit arreu de les escoles catalanes. Malgrat la repressió alguns mestres no van acceptar aquella situació i uns de las escuelas nacionales i altres des de petites escoles semiclandestines van intentar fer una bona educació cap al camíd'una escola catalana de qualitat. A la Barcelona dels anys 50 alguns mestres republicans amb l'ajuda dels pares, creen escoles clandestines per donar a terme una educació diferent de la imposada pel règim.

Antiga escola Costa i Llobera: un grup de pares i mestres que d'una manera domestica havien renunciat portar als seus a una escola franquista. Algunes podien ser cooperatives. Pares i marescooperant per l'educació dels infants. La feina que es fan en aquestes escoles de seguida topa amb el del sistema educatiu establert. Mentre la clandestinitat desenvolupava un partit polític contra el franquisme,també pares i mares continuen el seu projecte per una educació diferent. Nens i nenes junts a classe, anava un inspector per veure si els nens sortien correctament per una porta i lesnenes per una altra.
A la dècada dels 50 es prohibeix ensenyar el català, malgrat aquesta prohibició, les petites escoles clandestines lluiten per ensenyar el català, fet que els comportava conflictes seriosos(un inspector va fer un informe negatiu a l'escola i ningú en deu anys va ser capaç de canviar-ho).
El que més preocupava, era el desconeixement del català per part dels mestres, peròiniciaven de manera clandestina la seva formació.
A l'any 1961 es crea Omnium cultural, amb l'objectiu de normalitzar i promoure la llengua,cultura i entitat nacional catalana. Gran influència en les formacions d'escoles catalanes, tant pel que fa a la llengua i pels seus contingents.
L'escola més abandonada va ser la rural. Malgrat l'ensenyament i les manques de recursos els mestres feien unensenyament actiu.
Als 60 l'arribada massiva d'emigrants, apareixen els barris marginals, sense escola; gràcies a mestres i a les parròquies creen escoles de qualitat per a ells.
A l'any 1962 Mª Antonia Casals es posa en contacte amb el docent del barri de Verdú i li proposa el projecte d'una escola pel barri. El barri semblava un gueto. Al barri dels Besòs(la otra cara de la ciudad) lluiten perquè lesnenes tinguin educació igualitària= campaña aprender és un problema.
No volien la religió a les escoles, sinó a les parròquies. Havia dificultat per la preparació dels mestres a causa de què es preparaven en escoles franquistes, però amb l'obertura de l'AM Rosa Sensat, és una escola de mestres que rebran ensenyament de l'Angelita Ferré(mestre republicana), Artur Martorell i Alexandre Galí, aquestúltim deia: “ no separeu els infants per la llengua”.
També van tornar les escoles d'estiu. També sorgeixen escoles bressols de qualitat per als més petits.
L'any 1970, va sorgir la ley general de educación que modernitza el sistema educatiu pel creixement econòmic. Omnium cultural va finançar ensenyament a mestres per aprendre el català i així traslladar-ho a les escoles. Omnium cultural a l'any1972 promou i instal·la la llengua catalana i els continguts educatius en català. Hi havia moltes escoles que eren cooperatives de mares, pares, veïns i mestres. L'any 1973 neix l'escola de mestres de Sant Cugat.
A l'any 1975 combinant pedagogia i política es crea un document “per una escola pública”. Que va tenir molta rellevància a la transició democràtica. Surt del debat però també del'experiència, volien fer l'escola que imaginaven.
Franco a mort, centenars de reivindicacions per convertir las escuelas nacionales en escoles catalanes laiques, obertes i de qualitat. “Volem una escola al servei del barri”.
Setembre de 1977 ministeri anomena mestres sense l'opinió dels veïns, pares que ja estaven planificant d'altra manera com serà a partir d'aquell moment l'educació que els volen...