La Influencia Social

Anàlisi de la pel·lícula:

“In the name of the father”

(En el nombre del padre)

PAC4




1: Ens trobem davant d’un moments històric social i cultural concret, amb uns antecedents específics, a partir dels quals, podrem intentar aproximar-nos a la idea de la realitat i la repercusió dels fets, que es presenten, inserides en relacions de poder que limiten i estableixen les definicionsposibles.

La Irlanda actual (i espero que s’assoleixi en el món sencer en un futur no molt llunyà), ha comprés que el camí de la violència és inadequat i s’esforça per obrir-se pas dins de la legalitat per garantir la supervivencia, així com l’ús del diàleg (imprescindible per construir i organitzar qualsevol manifestació individual i col·lectiva) i els drets humans com a màximes perresoldre qualsevol conflicte i/o per avançar amb l’objectiu d’aconseguir un món millor on es respectin, s’impulsin i es tolerin totes les formes de vida.

Anys 70, tensió política, social i moral, Irlanda del Nord sobreviu assetjada per campanyes armades de grups paramilitars (la principal l’IRA), actes constants de violència intensa entre elements de la comunitat nacionalista i republicana(principalment catòlics i demogràficament minoritaris) partidaris de la independència o bé la integració de la província en la República d’Irlanda i de la comunitat unionista (principalment protestants i demogràficament majoritaris), partidaris de preservar la Unió amb Gran Bretanya. Un cop més, conflictes d’interessos per propietats, domini, qüestions ideològiques que sobrepasen en moltes ocasionsles fronteres d’Irlanda del Nord cap a la República d’Irlanda i el Regne Unit, provocant enfrontaments civils, espirals de violència armada, patiment, mort, masacre, destrucció, diners amb sang... una veritable guerra de facte que finalitzà en 1998 amb la signatura de l’Acord del Divendres Sant, assentant, així, les bases d’un nou govern, en el que catòlics i protestants comparteixen poder.Com resposta a aquest fenòmen creixent, fruit d’una corrent atrofiada, de les crisis econòmiques d’aquells anys i de les protestes socials del ‘68, molts estats europeus, van treure’s de la màniga auténtiques aberracions jurídiques anomenades amb l’apel·latiu de lleis especials contra el terrorisme, amb les que es permetien actes de dubtosa legalitat en democràcia, així com l’anulació absolutade qualsevol engruna dels drets bàsics pels subjectes investigats i arrestats en acogiment a la mencionada llei. I jo em pregunto... quins son els límits del poder polític en un estat de dret? Quina jerarquia s’ha de seguir... la dignitat humana, el gaudi de l’estat? Sembla apuntar que s’han buidat els continguts d’aquells drets fonamentals reivindicats, reconeguts i solemnes de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans[1] (normes explícites).

D’entre tots els actes, que sense cap tipus de control judicial, permetien aquelles lleis, l’aspecte més destacat i condemnable eren les detencions preventives. En aquests països de la civilitzada europa, en el si de l’anomenada Comunitat Econòmica Europea es definien com estats democràtics de dret, les forces de seguretat de l’Estat,podia retenir a sospitosos (fundada o infundadament) durant dies, inclús setmanes, per a ser investigats e interrogats sense la presència de l’advocat i amb total absència de les mínimes garanties d’habeas corpus[2].

I és en aquest marc, on s’ubica la història de la pel·licula “In the name of the father”, del director Jim Sheridam, basat en la novel·la escrita per l’autèntic Gerard Conlon,el personantge que dona vida en el cinema a Daniel Day-Lewis i que descriu l’odisea d’aquest, un jove que es fa home a la presó, la seva familia i un grup d’amics en les presons britàniques acusats d’uns fets que no van cometre, detinguts i condemnats sobre la base d’una d’aquestes lleis antiterroristes.

Anys 70, anys de liberació sexual, música, drogues, fugida dels convencionalismes...