La Lengua Del Tercer Reich

La lengua del Tercer Reich LTI de Victor Klemperer
Victor Klemperer, filòleg, periodista i professor de la Universitat de Dresde, va viure el règim nazi, sotmès a les terribles restriccions imposades als jueus. El matrimoni amb Eva Klemperer, una dona “ària”, el va salvar de ser deportat. Ja era catedràtic a la Universitat de Dresde quan Adolf Hitler va assumir el poder i ho va ser fins l’any1935, quan va ser expulsat com a conseqüència de les polítiques racials de l’Alemanya nazi contra els jueus.
Durant el règim va documentar-se sobre el llenguatge utilitzat pel nazisme, anotant en els seus diaris totes aquelles paraules manipulades pel Tercer Reich. Així, l’any 1947 va publicar LTI, un assaig basat en tot el material que va reunir.
El llibre no només és un anàlisi exhaustiu detotes aquelles paraules i expressions, que van servir de pretext per manipular milions de persones, per exercir el poder, sotmeses al règim; sinó que a més, esdevé unes memòries de l’autor. Victor Klemperer, descriu el llenguatge nazi a través de les seves experiències, de les seves lectures, dels discursos del que era el ministre de propaganda d’Adolf Hitler i de nombroses amistats, algunes de lesquals, es van veure trencades a causa del règim i de les ideologies polítiques.
En tot moment, fa una crítica clara al règim, utilitzant el llenguatge, la seva professió. Així, Esther Cohen diu:
Se trató de paabras que no solo sirvieron para comunicar, sinó desde donde se ejerció un poder y se modeló toda una ideologia; palabras que padecieron el ejercicio brutal de un poder fuerte y absoluto, unpoder totalitario, el nazisme: en él, la llengua alemana no quedó al margen, sinó que fue irremediablemente sometida al régimen. En la llengua, sostendría Klemperer, se libró una batalla paralela a las trincheras y los campos. El lenguaje no fue inocente frente a la barbarie, también él participó abiertamente en la lucha contra la libertad del individuo, también él fue configurando al “enemigo”,le dio cuerpo y forma para poder así deshacerse de él.1
Comentaré, a continuació, els aspectes que més m’han sobtat de diversos capítols: Creo en él, Signos de puntuación i Las tres primeres palabras nazis, incloent el pròleg “Heroísmo”.
Klemperer ens parla de paraules o expressions que van néixer amb el règim nazi i van morir amb ell. Un exemple podria ser l’expressió Blitzkrieg “la guerrallampec”, que definia una doctrina de guerra basada en la velocitat i la sorpresa, bombardeig inicial, ràpid, junt amb l’ús de forces mòbils. L’objectiu d’aquest és sorprendre a l’enemic abans que pugui organitzar una defensa. Podríem parlar, per exemple, de l’ocupació a França l’any 1940. L’autor ens exemplifica aquesta connexió entre el naixement d’un vocabulari i el naixement del nazisme ambexpressions com “batalles de exterminio” o “la victoria final”.
Però l’autor dona un clar i contundent èmfasi en la paraula “heroico” o “heroismo”. Un terme, que, com ens diu l’autor, va anar sempre disfressada d’uniforme. Voldria destacar, doncs, el sentit “militaritzat” d’aquesta paraula, la paraula sembla poder justificar la violència de la guerra, les morts innocents, doncs el soldat esdevé heroial lluitar per la seva pàtria, i les víctimes pateixen morts “heroiques”. Així, Klemperer diu:
La doctrina de la guerra total se vuelve de una manera atroz contra sus creadores: todo se convierte en escenario de guerra, el heroísmo militar se practica en las fábricas, en los sótanos, los niños, las mujeres y los ancianos sufren la muerte heroica que normalmente sólo corresponde a los jóvenessoldados en el campo de batalla, a veces incluso llevando el mismo uniforme.2
La paraula “heroicamente”, també fa referència, sovint, a les derrotes militars, s’utilitza així com a eufemisme per suavitzar el fracàs d’una batalla. L’autor ens ho exemplifica així: “Nuestras tropas luchan heroicamente.”, “heroicamente” suena a necrologia.
Cal destacar, del sisè capítol “Las tres primeres palabras...