la ma de l'educadora

1. Fes una síntesi d'aquest article que reculli les idees essencials tot expresant-les amb les teves paraules (màxim 20 línies).

Els estímuls tàctils tenen un paper importantíssim en la relació infant-adult. La literatura especialitzada estudia quins són aquells gestos agradables per l'infant i quins son, sense l'intenció de l'adult, desagradables: si un nadó es tractat sense interes oindiferència, amb moviments brusco i ràpids, sense paciència (per tal de que el nadó cooperi amb l'adult), sense possibilitat de participar en l'activitat o d'expressar els seus sentiments o moviments (satisfacció o descontentament), aquest es sentira impotent, inquiet i recordarà el contacte amb l'adult com a desagradable.

Per tant, es important que tant les persones adultes com els educadors quecuiden d'un nadó no exerceixin els gestos rutinaris mal executats, de manera ràpida i mecànica, amb indiferencia i sense tindre en compte els sentiments del nadó, ja que d'aquesta manera transformarà experiencies que podríen ser agradable en experiencies desabradables.

Així doncs, cal que els adults o els educadors canviin d'actitud, han de tindre un interes sincer per les demandes del nadó, iaconseguir una verdadera cooperació entre adult i infant, perque el nadó pugui captar experiències agradables i no desagradables.
Per tal de que això passi hi ha que tindre en compte certes pautes claus: aconseguir que el nadó no perdi el sentiment de seguretat (cos i cap ben travats), que estigui contínuament tranquil, que no s'impedeixin els seus moviments, que pugui expressar els seussentiments, oferir-li sempre el ritme que necessiti en cada moment (per tal de que es puguin prepearar per una noca sensació), tot això acompanyat de moviments lents i amb tacte tendre, agradable, que no molestin a l'infant, perque ho creiem o no la mà d'un adult o educador es una gran font d'experiencies. Cal fer conciencia de que el benestar del nadó depén, en gran mesura, del tracta que rep del'adult.


2. A) Extreu del text tres exemples negatius referits a gestos i contactes que l'educador fa quan atén un infant.

Cas 1:

L'educador/a veu facilitat o facilita el seu treball fent de les activitats rutinaries amb l'infant activitats automatiques, com pot ser, el canvi de bolquers: a fi de facilitar la seva feina, canvia aquesta activitat ejecutant els moviments de manera més ràpida ieficaç, i així poder de acabar-la el mes aviat possible. Però el que no sap realment es que al ejecutar moviments ràpids i eficaços, el que està transmitin a l'infant són moviments bruscos i, com a conseqüència, desagradables. De manera que no permet que el nen se senti agust durant l'estona que li dedica l'educadora i, alhora, excloent tot tipus de relació infant-adult.


Cas 2:L'educador/a posa l'infant (sovint també l'infant de 12 a 18 mesos) sota l'aixella, per netejar-li el darrere, cosa que li permet fer l'operació ràpidament, pero hi l'infant? Ell no sabra a priori allò que li passarà, no sabra quan la ma de l'educador/a o el raig d'aigua el tocaran o en quin momen el començaran a esbandir. A més a més, l'infant no pot bellugar-se i, per tant, no te cap possibilitat departicipar en l'operació ni d'expressar els seus sentiments de satisfació o descontentament, com pot ser la temperatura de l'aigua.
L'infant capta del seu educador/a que no te cap mena d'interers cap a ell i que no li dona importància al que ell està sentint o experimentant, tellant així la relació infant-adult, i recordant l'experiencia com a desagradable.


Cas 3:

Es l'hora de menjar il'infant està assegut damunt dels genolls de l'educador/a, té un braç travat entre l'educador/a i el seu propi cos, i l'altre braç immobilitzat pel braç de l'educador/a, que possa el plat tan aprop com pot de la barbeta de l'infant; aquesta postura no tan sols el deixa incapaç de qualsevol mena de participació en l'activitat, sinò que també de qualsevol protesta. Per tant, l'infant no tindrà cap...