la metropolis y la vida mental

“La metròpolis i la vida mental”, per Georg Simmel
El text de Georg Simmel planteja un escenari on s’exemplifica el món intern de l’individu envers el món extern de la societat: la ciutat. Entorn a aquest escenari s’hi descriuen les pulsions que poden sorgir d’aquest “enfrontament” propi de la condició moderna. Cal esmentar que Georg Simmel publica el text al 1903, el canvi de segle hapropiciat un nou ritme a les ciutats: més interaccions, més llibertat, una major especialització i en conseqüència, un nou tipus de personalitat que recull bé el propi autor. Ens trobem doncs, davant d’una època de consagració dels processos d’industrialització i dels ideals del progrés.
Per tal de destacar els punts més importants que es tracten al llarg del text, seguiré l’ordre del seu discurs iestabliré uns enunciats que destaquin aquelles parts que he considerat més rellevants.
Sobreestimulació: urbà “vs” rural.
La intensificació del estímul nerviós a la que es veu sotmès l’individu dins la metròpoli és el resultat del ritme vertiginós i ininterromput que es produeix en aquesta. L’afectació d’aquest ritme en l’individu el condueix a una sobreestimulació d’inputs externs i a unasituació psicològica determinada on el intel·lecte hi juga un paper clau: “El intelecto...es lo más adaptable de nuestras fuerzas interiores. El intelecto no requiere de conmociones o fuertes choques internos para acomodarse al cambio y al contraste de los fenómenos”. Així doncs, tal i com apunta Georg Simmel, la rellevància del caràcter intel·lectualista de la metròpoli, és un fet clau per afrontar elritme elevat de la ciutat. Per a exemplificar-ho millor presenta el contrast amb l’àmbit rural, on les pulsions que marquen el ritme de la vida són més pausades, i on s’estableixen unes relacions emocionals més profundes, producte del ritme sostingut dels hàbits ininterromputs.
Resumint, el caràcter que es forja a la ciutat prioritza l’enteniment per damunt dels sentiments i per tant, s’allunyade les profunditats de la personalitat. Actuar d’aquesta manera, segons Georg Simmel, és establir també un mecanisme per a: “preservar la vida subjetiva ante el poder avasallador de la vida urbana”.
Economia monetària: l’individu, el diner i l’actitud blasée.
El predomini d’aquest caràcter esmentat, del intel·lecte de la metròpoli, va intrínsecament lligat a l’economia monetària, Georg Simmeldiu que: “Ambos guardan una actitud casual respecto al trato con los hombres y las cosas”. En les relacions socials establertes a la ciutat, l’individu esdevé indiferent, un número, una unitat de mesura resultant del rendiment que d’ell se’n pugui obtenir; un model d’economia on el mercat i l’interès que es deriva d’aquest adquireixen un “carácter casual, casi despiadado”. Aquest fet contrasta ambla naturalesa dels cercles més petits, en els quals s’estableix el coneixement necessari de la individualitat de l’altra, en la mesura que hi ha una vinculació entre productor i consumidor.
El diner és el criteri que impera en aquest status quo, establint-se com “el nivelador más atroz”, “el dinero expresa todas las diferencias cualitativas de los casos en términos de ¿cuánto cuesta?”. El dinerbuida “irreparablemente” de rellevància tot, i esdevé patró d’un valor que ja no resideix en l’individu. El diner és un flux connector de la societat, que sustenta relacions merament instrumentals i prepara l’escenari per a cometre més diferencies socials.
La metròpoli moderna ja no estableix el tracte comercial i desplaça la producció domèstica i l’intercanvi. La economia monetària actua com unmecanisme que homogeneïtza els valors, redueix la particularitat de les coses i afecta a les relacions socials. La ment moderna es transforma, esdevé una calculadora que inunda d’operacions el dia a dia dels individus. La mesura i el càlcul regeixen la vida, creen injustícies i estableixen diferencies, també fomenta un model de societat estrictament cenyit a un horari, la vida metropolitana “es...