La Mirada Del Sociòleg

Capítol 1: La perspectiva sociològica

Aprendre socio és aprendre a interrogar, a fer preguntes i a fer-se preguntes.
La socio es una certa manera de situar-se davant la realitat i d’interrogants sobre aquesta realitat.

- Les ambigüitats de la sociologia:
Davant la socio tothom es troba en una situació de mercat informat ja que: el sociòleg parla de realitats que gairebé tothom resulten“familiars”? no estudia fenòmens desconeguts sinó, fenòmens que tothom coneix. Ja q parla de la família, educació, ... en definitiva de la seva pròpia societat.

- Sociologia i reforma social:
Pq hi hagi una reflexió sobre la societat, cal que aquesta societat sigui problemàtica, que hagi esdevingut ella mateixa un problema, sinó no es pensa sobre aquest (com passa ara amb la crisi).
Naixement dela sociologia: Com a conseqüència de les transform estructurals provocades x la Rev.Francesa i la rev.Industrial; cal articular en el pla del pensament i de les idees un nou tipus de discurs q expliqui, q justifiqui, q legitimi les transform q s’han produït. Es busca en aquesta ciència un instrument q ens digui què hem d pensar i com hem de viure.
August Comte ? la bateja Émile Durkheim ?consagra com a ciència

- Sociologia i enquestes:
Les enquestes per elles mateixes no expliquen encara res, han de ser interpretades, situar en un marc de referència teòric, han de ser un hipòtesis de treball prèvies. Fer enquestes non es fer socio: és en el millor dels casos, preparar el terreny per poder fer-ne.
Les ambigüitats principals de les enquestes d’opinió:
Es parteix d un pressupòsit qtothom té una opinió feta sobre el tema, xo sobre moltíssims temes no tenim cap opinió formada.
Molts cops el q es pregunta te mes a veure amb els interessos del enquestadors q no dels enquestats. I la manera de formar les preguntes condiciona les respostes
L’obtenció dels resultats pressuposa la necessitat de considerar que totes les respostes volen dir el mateix (el si i el no poden voler dircoses molt diferent)
Pareixen del pressupòsit que totes les opinions són equivalents. (val el mateix el q pugui afirmar sobre els anticonceptius una mare de família que una monja.

- Les característiques principals de la perspectiva sociològica.
Parlar de la sociol com a perspectiva implica prendre consciència dl fet q no basta saber el q estem observants i analitzant, sinó alhora saber desd’on ens ho mirem (fots catedral)
Adoptar la perspectiva sociològica vol dir prendre consciència d’aquesta diversitat de punts de vista; sabre constantment on està situat un mateix; fer un esforç per tal d’anar + enllà d’una visió tan parcial i limitada; i mirar d’entendre els altres punts de vista possibles.

- Una perspectiva parcial:
la primera idea a la qual un sociòleg s’ha d acostumar es qla seva perspectiva és vàlida i útil, però no és la panacea universal ni tan sols imprescindible.
La perspectiva sociològica aspira + aviat a una imparcialitat exquisida i busca apassionadament assolit la màx objectivitat: veure les coses tal com són i entendre-les independentment q siguin realment com a mi m’agradaria q fossin.

Aprenc a veure-hi algú q des de la seva perspectiva aporta puntsde vista complementaris al meu.
El coneixement científic no es + q una de les múltiples formes de coneixement al costat d’altres.

- Una perspectiva crítica:
Es tracta de recordar que les coses no són el q semblen, i q no és or tot el q lluu? tota realitat es presta a lectures diverses en la mesura q amaga sempre nivells diferents de significació.
La perspectiva critica sociològica ens diu quetota moneda té dos cares i tant interessant i instructiu és contemplar-ne una com l’altre, encara que normalment un de les dos cares tendeix a ser presentada com la cara “oficial”
Un problema sociològic no es tant el d saber p què hi ha coses q “van malament” com el d’arribar a entendre com funciona tot el sistema (ex: no és la delinqüència, sinó la llei, no és el divorci, sinó el...